Tot va començar amb una trucada.
Era ben bé una cita a cegues i estava neguitosa, no sabia amb què ni amb qui em
trobaria.
Però volia
provar, fer el pas, treure'm la por i la vergonya de sobre i provar una
experiència desconeguda.
Així que em
vaig vestir amb els millors texans i el suèter més nou, em vaig calçar les
botes de pell i amb la llibreta i un bolígraf dintre de la bossa vaig fer cap a
l'adreça on havíem quedat.
En arribar no
em vaig trobar amb una taula amb espelmes, coberts de plata i un menú de cinc
estrelles, sinó amb una colla meravellosa de somniadores de paraules de qui em
vaig enamorar al moment. Totes amb els seus llapis i els seus fulls plens
d’històries i poemes. I puc assegurar que aquest amor encara dura i després de dos
anys de matrimoni espero amb delit les nostres trobades com el primer dia i us
puc ben assegurar que aquesta relació va per llarg, molt llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada