dilluns, 6 de febrer de 2017

La lluna, la bruna (Montserrat Fortuny)



No sé per què, en aquesta cançó, tan nostrada i tan antiga, a la Lluna li diuen la Pruna…!
            A la Lluna, el nostre satèl·lit, l’únic que tenim, pobreta, li diuen de tot… Però, us imagineu si poguéssim viure en un altre planeta, com ara Júpiter, amb tants satèl·lits que l'envolten…Les nits deuen ser precioses i clares, amb tantes cares diferents que el contornen! Tots deuen ser de diferents colors, quina meravella! Però nosaltres ens hem de conformar amb un de sol i ja en tenim prou, amb tantes llegendes i rondalles.
            –Julieta, et juro per la Lluna…!
            –No, Romeu, no juris per la Lluna, que és una mentidera i una traïdora…! Quan diu que creix, mostra una gran lletra D, com si disminuís i, quan minva, ens ensenya la lletra C, com si creixés!
            Així li responia la celestial Julieta al seu enamorat, quan ell li volia assegurar el seu gran amor. Sí, la Lluna és mentidera, però només en els nostres llenguatges, perquè n'hi deu haver d'altres en què créixer no s'escriu amb C, ni minvar, disminuir, amb D.
            El cas és que el nostre satèl·lit té moltes històries i llegendes, però s'han descobert, al pas del temps, moltes veritats, com ara les marees, que, antigament, no sabíem d'on emanaven.
            Encara que la Lluna és a 380.000 km de distància, la seva gravetat, junt amb la del Sol, provoca les marees. Aquest efecte no solament es nota als oceans. Els científics han pogut veure que l'escorça terrestre també s'eleva uns 30 cm quan hi ha marea alta.
            Sabem que també es manifesta en els éssers vius, com els moviments de la saba i també els cultius en general. També els cabells de les persones creixen més ràpidament durant les èpoques de marees altes.
            A la lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents, entre altres coses; però, fins ara, cap estudi científic no ha demostrat que tinguin relació amb la Lluna.
            Els eclipsis: quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol, es produeixen els eclipsis solars i quan és la Terra la que es troba al mig, els eclipsis són de Lluna.
            El millor eclipsi és el complet de Sol, una veritable meravella. Pocs instants abans que el Sol quedi completament  tapat per la Lluna, els seus últims rajos brillen a través de les valls de la Lluna i se'n diu “Perles de Baily”. La darrera perla desapareix amb un esclat extremadament brillant, anomenat “Anell de Diamant”.

«La Lluna segueix bàsicament tres cicles diferents. El cicle sideral dura 27 dies, 7 hores i 47 minuts. La Lluna descriu trajectòries progressivament més baixes i diem que es troba en ascendents quan descriu trajectòries més altes al cel.
El segon cicle és el sinòdic, que té una durada de 29 dies, 12 hores i 44 minuts. La Lluna canvia de forma, és a dir, presenta diferents fases. Quan creix mostra la forma de la lletra D i, quan minva, la de la lletra C.
El darrer cicle és anomalístic i dura 27 dies, 13 hores i 18 minuts. És quan s'acosta i s'allunya de la Terra seguint una el·lipse i, per tant, canvia lleugerament la seva mida relativa.»

            Tot això dels cicles ho he copiat del llibre El cielo, de Josep Comas Solà, que em va regalar el meu pare quan jo encara no tenia els deu anys. M'ensenyava astronomia a la seva manera: agafava una poma i la feia voltar sobre ella mateixa i al voltant de la làmpada del menjador i deia que el llum era el Sol i la poma, la Terra. Agafava una cirera, deia que era la Lluna i la feia girar al voltant de la poma. També em deia que la Lluna sempre ens mostrava la mateixa cara; mai ningú no ha pogut veure-li l'altra. Això també ho he llegit a De la Terra a la Lluna, de Juli Verne.
Que en sabia, d'astronomia i de tot, el meu pare..!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada