"El
Dia
de la Marmota
és
un mètode folklòric
usat
pels grangers, especialment dels Estats
Units
i
el Canadà,
per predir la fi de l'hivern,
basat en el comportament de l'animal quan surt d'hivernar el 2 de
febrer.
Segons
la creença, si la marmota, en sortir del cau, "no es veu
l'ombra" perquè el dia és ennuvolat, deixarà el cau, la qual
cosa significa que l'hivern acabarà aviat. Si, per contra, és un
dia assolellat i la marmota "es veu l'ombra" i es torna a
ficar al cau, vol dir que l'hivern
durarà
sis setmanes més.
El
dia de la marmota assenyala aproximadament la meitat del període que
va entre el solstici
d'hivern
i
l'equinocci
de
primavera,
de forma similar al dia de Tots
Sants
o
el Dia
dels Difunts
(l'equivalent
al Halloween),
que assenyala la meitat del període que va entre l'equinocci de
tardor
i
el solstici d'hivern."
Viquipèdia
EL
JORN DE L'OCELL
Temps
era temps, en un país de conte, un dia a l'any, quan l'hivern ja
repapiejava, en sortir el sol, el vell més vell de tots els vells
esdevenia ocell. Llavors estenia les ales i volava i volava fins a la
muntanya més alta del país.
En
arribar al cim, es posava en un arbre solitari que s'alçava
eternament al pic. Aquell arbre era màgic i quan l'ocell arribava,
si l'hivern estava gairebé adormit, començava a florir i a
omplir-se de fulles i fruits. Llavors l'ocell en menjava i agafava
forces per tornar abans del capvespre al poble on l'esperaven amb
expectació tots els seus habitants.
Però,
ai! Si l'hivern encara estava despert, l'arbre restava sec. L'ocell,
que romania sense esma, cansat, vençut i sense ombra ni fruits per
reparar forces, jeia sol en una branca nua i moria de fred.
Llavors
la gent del poble sabia que l'hivern encara trigaria a marxar.
EL
JORN DE L'ORENETA
En
el país més gran del món, per saber si l'hivern està a les
acaballes, el dia 2 de febrer fan una gran festassa. Van al camp, a
prop del riu, i observen una marmota. Si en sortir del seu refugi fa
sol, en veure la seva ombra l'animaló torna al cau. Això indica que
el fred encara restarà per un quant temps. En canvi, si en sortir fa
núvol i no veu la seva ombra, deixa el cau. Llavors vol dir que la
primavera és a prop.
En
el meu petit país, “tan petit que quan el sol se'n va a
dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist,” hi ha una
dita que diu “si la Candelera riu
el fred és viu i si la Candelera plora
el fred és fora”. La candelera se celebra també el 2 de
febrer, i realment, si és un dia radiant podem fer una bona
recollida de llenya, però si plou ja podem començar a treure mantes
i preparar roba de primavera.
Però
jo sé un altre truc per endevinar quan ha arribat la primavera: el
capvespre que estic a la terrassa i sento xisclar les orenetes, ben
segur que l'hivern ha fugit.
Avui
som a vint-i-set de febrer. Aquest febrer la Candelera ha estat
seriosa, ni ha rigut, ni ha plorat i jo encara no he sentit xisclar
les orenetes.
Escarbotarà
la merla el teu jardí
allà
on les magnòlies no floreixen.
I
les albades seran plenes de boires i silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada