dilluns, 20 de febrer del 2017

La incerta glòria de l'instant (Llum)




Són molts els instants que configuren un dia però de tant en tant jo hi sóc i no hi sóc. Me n'he anat. A on? Ahhh?... He viscut un temps fora del temps. He tornat.
De vegades no recordo res. He baixat d'un pla diferent que, per descomptat, no era més baix, perquè em sento millor de com em sento en una situació normal, però no ho sé explicar.
Com si les meves antenes  s'obrissin, com si hagués respirat un aire nou o hagués begut una poció meravellosa que per uns instants m'ha transformat.
Alguna vegada, després, he sentit una percepció de quelcom subtil, eteri, que no podria explicar però que és agradós.
On estava? Què era, això?
Si pogués investigar, anar una altra vegada...
Però ha succeït, no sé com!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada