dilluns, 30 de gener de 2017

La tanca (Montserrat Fortuny)



I ara hi haurà un gran mur a la frontera de Mèxic amb els Estats Units d'Amèrica…!
            Quants murs, quantes tanques hi ha hagut, últimament, a diferents fites d'estats…?
            Quines prohibicions són aquestes, les imposades per caps d'estat actuals, no pas antics, no, ben moderns…?
            Me'n vénen a la memòria unes quantes, tant de pacífiques com de bel·licoses:
            Qui no ha traspassat la duana d'Andorra? Qui no s'ha amagat compres efectuades allà, a l'altre país? Compres fetes pel motiu de ser més barates que al propi estat? Per ser més modernes, per ser més artístiques…? I encara eren motiu de satisfacció quan, en arribar a casa, treies els objectes comprats i amagats i els admiraves…! I per a nosaltres resultava una tanca, aquella frontera.
            Però, que me'n dieu, del mur de Berlín…? Quants anys van passar que aquells ciutadans no podien anar a veure a la mateixa ciutat els seus familiars o amics que vivien a l'altra banda del mur? I no és que jo fos amiga o enemiga dels alemanys o dels aliats, no. Només que ho veia imparcialment.
            I a l'Algèria, a l'Àfrica, costat per costat de les possessions espanyoles o franceses: Casablanca, Tunísia, el Marroc…? Un gran mur o tanca perquè els nadius no poguessin saltar i preparar-se a travessar l'estret de Gibraltar i arribar a Europa.
            I ara, que el Mediterrani s'ha convertit en el més gran cementiri marítim…? Centenars d'embarcacions maldestres que han naufragat, amb milers d'homes, dones i criatures que han mor ofegats…
            I a les fronteres de Grècia, quaranta mil refugiats sense refugi, tancaments de fronteres als Balcans, sense sopluig a l'illa de Lesbos…
            De Síria ja vàrem fer un altre treball on apareixia, en prosa o en vers, el gran drama de la guerra, amb els bombardeigs, els morts, els ferits, els malalts, els afamats, els orfes…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada