dilluns, 30 de gener de 2017

La tanca (Eduard Alonso)



Quan s'aixeca una tanca, en quin cantó queda la llibertat?
            Enlloc.
            La paraula anglesa per a llibertat, freedom, prové d'una arrel indoeuropea que significa “estimar”. Quan estimem ens sentim units, no dividits com fa sentir l'odi. L'odi com a antítesi de l'amor crea tanques, murs, presons, camps de concentració on tancar els altres per raons o desraons com la raça, la cultura, la religió o el gènere. És cert que històricament hi ha hagut murs que no pretenien retallar la llibertat dels pobles, sinó gaudir de més seguretat dintre dels espais delimitats per la seva construcció: el Mur d'Adrià per protegir la Britània romana de les tribus dels pictes o la Gran Muralla xinesa per protegir-se de les tribus nòmades de l'Àsia Central.
            En un context molt diferent, com en el que nosaltres vivim actualment, el panorama és molt més divers i l'aixecament de murs i tanques només s'explica pel discurs de l'odi que, en el cas d'Europa, sol manifestar-se contra persones d'altres religions, d'altres cultures, amb un altre color de pell. En definitiva, gent que no és blanca ni de cultura cristiana.
            Quin és el perquè d'aquesta discriminació, d'aquests prejudicis amb què ens tanquem els uns als altres?
            Iniciatives històriques molt lloables, com per exemple la Revolució Francesa. Qui no coneix allò de LIBERTÉ, ÉGALITÉ, FRATERNITÉ, i els Drets de l'Home, que no pas de la dona! Un altre exemple és la Revolució nord-americana, equipada amb una constitució i uns drets impecables, però això no va significar la llibertat dels esclaus negres. Si més no, no en tots els estats de la Unió.
            La paraula i la idea de llibertat estan carregades de futur i formen part indestriable de l'essència del ésser humà.
            Quan s'aixeca una tanca, en quin cantó queda la llibertat?
            En el nostre cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada