dilluns, 2 de gener de 2017

Carta a una companya d'escriptura (Pilar Zabala)



Estimada Carme,
      Pocs dies abans de Nadal  ens vàrem trobar comprant a la mateixa fruiteria i això va ser tota una sorpresa, tant per a tu com per a mi. Resulta que totes dues acostumàvem a anar en aquella botiga però, per alguna estranya raó, en els cinc anys que fa que visc al barri, mai abans no hi havíem coincidit. El que no podíem saber és que no ens tornaríem a veure, ni en aquell comerç, ni en el taller d'escriptura de Rocaguinarda, ni en cap altre lloc.
       Un dia abans que acabés l'any te'n vas anar per sempre quan encara no tocava i imagino que ho vas fer sigil·losament, marxant de puntetes, gairebé sense fer soroll, per no destorbar la quotidianitat dels teus éssers estimats.
      Excel·lent companya, discreta, atenta, servicial, humil, sensible…  Així és com jo et veia i coneixia. La teva sobtada absència em dol profundament i et trobaré a faltar per moltes raons. Una d'elles és que ja no tindré l'oportunitat de seguir llegint els teus relats, uns relats que, fugint de tota floritura, els escrivies i descrivies amb un ritme envejablement natural.
       Estimada Carme, desitjo que allà on siguis t'envolti la pau i el descans que tots desitgem trobar quan sigui l'hora de la nostra partida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada