"Dolça
Catalunya, pàtria del meu cor..." exclama Verdaguer a "L’emigrant"
i continua al "Barretinaire" "Catalunya pàtria dolça..." I
quan ho llegeixo o ho sento, em vénen al pensament serralades, boscos, valls,
mars, platges, els Pirineus, Montserrat, el Montseny (El pits de Catalunya:
Montseny i Montserrat", del mateix poeta... La Costa Brava i altres
bellíssimes visions. Però no tant espontàniament les seves principals ciutats:
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i mira que en són d’importants:
El
Barri Gòtic, les Rambles, l’Eixample, Montjuïc, el Tibidabo, la Sagrada Família,
el Parc Güell...
El
Call Jueu, amb els seus carrerons enfiladissos, la gran catedral, la més ample
sense columnes, els ponts de l’Onyar...
La
Seu Antiga, el curs del Segre, el monument a Indíbil i Mnadoni, els seus
conreus "que el graner de Roma fou..."
El
circ romà, les muralles ciclòpies, el Balcó del Mediterrani...
I
penso: Em caldria un sol mot que les definís, una sola paraula que me les
portés de cop al pensament.
I
imagino una acumulació de síl·labes que, immediatament em doni la seva visió i
escric:
GIRCELTARLLEI
BARTARLLEIGIR
CELTARLLEIGIR
CELTARLLEIONA
Amb
quina em quedo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada