Ací a
Catalunya som gent molt interessada pels
cargols.
Em tenim un munt
de tipus, i tant els estimen que acabem
cruspint-nos-els i amb molta alegria, per això els cuinem de mil maneres .
Esperem amb
delit EL DIA DEL CARGOL. La gent va al camp i mira i remena per veure el
primer.
I sí, arriba el
moment després de dies de dolça pluja i pujada de les temperatures. Això ajuda
a que esclatin els ouets.
Van apareixent
petits cossos, tovets, carregats amb la seva closca, arrossegant-se lentament sobre un peu clar, de marxa ondulant.
Unes banyetes
obertes, allargant-se, mirant a tot arreu, amb el puntet negre al mig, van
pujant per tiges, passejant sobre el verd mant tendre, mossegant fulletes,
amagant-se entre plantes, investigant què hi ha a l’altra banda.
Les persones ja n’estan
segures: la Primavera ja ha arribat.
Els pantalons
s’alleugeren, es veuen faldilles i vestits, hi ha més jaquetes i menys abrics.
Les botes són substituïdes per sabatetes i bambes. Les cames de les joves llueixen
bé.
Els agosarats
porten mànigues curtes i els tatuats ens deixen veure els seus dibuixos.
El bon temps
serà més llarg cada dia.
S’ha de començar
a pensar i preparar les vacances, l’estiu, la platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada