El dia de l'ós (Montserrat Fortuny)

L'exercici d'avui m'ha fet pensar en el llibre que vaig comprar quan vaig veure el nom de l'autor: Joan-Lluís Lluís. M'agrada tant, quan parla de la nostra llengua, sobretot de la modalitat de la Catalunya Nord...! I també quan explica les llengües que estan a punt de desaparèixer d'aquest món, que són moltes. El trobo a la revista Presència, del diari oficial de Catalunya El Punt Avui, amb el títol de “A cremallengües”.

Aquesta novel·la l'anomena El dia de l'ós. Està molt ben escrita. Donaria gust de llegir-la si no fos per l'argument, que no em va agradar gens, fins i tot em va fer patir i em va deixar mal gust de boca.

Representa una noia, nada a la Catalunya Nord, en un poble dels Pirineus i que fa molts anys que va fugir de casa seva, pels mals tractes del seu pare i per la seva pobra mare, que anava perdent el cap pels maltractaments del marit.

Li comuniquen el decés de la seva mare. S'ha suïcidat. Agafa quinze dies de vacances i hi va. De seguida veu la gran diferència entre el poble i la gran ciutat i pensa que se n'anirà “demà passat mateix”. Però passen els dies i les setmanes… Sembla que hi hagi una cosa sobrenatural que la retingui.

Quasi no veu el seu pare, no coincideixen a casa ni enlloc, només a les nits, cadascú tancat a la seva cambra, ell quasi sempre borratxo.

S'acosta la celebració del “dia de l'ós”, la gran festa anual, en començar la primavera.

Nota que la gent se la mira d'una manera estranya, com si li tinguessin por… Vol marxar “demà passat mateix”, però es queda.

El dia abans de la festa, a la nit, els veïns la van a buscar i la porten a la Casa de la Vila. Ella no s'hi nega, s'hi deixa portar.

Un cop a dins veu que, a la sala gran, hi ha quasi tot el poble.

L'agafen i l'estiren damunt d'una taula i ella no fa res per a resistir-s'hi.

El metge li abaixa els pantalons i “la visita”.

“No, no ho és, no…!”, diu, i tothom respira alleujat. I se'n van contents, la deixen sola i, quan es refà una mica, se'n torna a casa.

Llavors recorda la llegenda: diu que el dia que retorni una noia que havia fugit del poble, quan arribi el “dia de l’ós”, aquesta fera l'anirà a buscar i s'aparellaran i, a continuació, aquella nit, a la llum de la lluna plena i de les torxes, l'ós matarà la gent del poble i s’endurà la noia a les muntanyes... Tot això si ella és verge. Si ho hagués estat, perquè l'ós no complís aquesta llegenda, l'haurien mort a la gran foguera, abans que arribés la fera.

Però, com que no ho és, ja no hi ha perill i per això la deixen que torni a casa o que se'n vagi d'una vegada.

Ella se'n va al bosc i fa el que feia la seva mare: va tocant el tronc de tots els arbres, donant-los cops de puny tan forts com poden les seves mans, convertides en punys…!