dilluns, 6 de novembre de 2017

Aquelles hores fosques (Núria Mirabet)


Aquelles hores fosques dels hiverns de la meva infància, quan al poble no hi havia electricitat i la claror i la foscor del dia marcaven el ritme de la vida. Aquelles nits llargues i fredes d’hivern, en què gairebé no enceníem el quinqué per estalviar petroli. Aquelles ombres oscil·lants provocades per tots els moviments, els de les persones, els dels objectes que desplaçàvem, els de les ondulacions del ble, que estimulaven la imaginació de petits i grans. Aquells freds hivernals, quan teníem les mans i les orelles plenes de penellons i l’únic refugi era el llit. Aquella escola que a l’hivern s’escalfava amb la llenya que portàvem els nens. Aquells àpats en què menjàvem el que donava el corral, l’hort i els conills caçats. Encara que la vida fos dura, recordo amb nostàlgia aquelles hores fosques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada