Què és el nadal per a mi...? (Montserrat Fortuny)

N A D A L...! Quin nom tan familiar, rutinari i, al mateix temps, desuet, antiquat... Pot tenir un significat diferent per a cada persona.

    Per als religiosos és el naixement de Jesús, el Fill de Déu i de la Verge Maria: “Allà en un estable és nat el Jesuset, ros i blanquet...” El celebren en la missa del Gall. Recordo la del monestir de Montserrat. Quina meravella...! Les bones i madures veus dels monjos, les fines i infantils dels escolans, la música de l’orgue i del violins...! Emocionant de debò. Encara que no sigui creient, qui les escolta no pot deixar d’emocionar-se, per poc sensible que sigui.

    Les nadales, les felicitacions, el dinars, les celebracions. El pessebre, amb les boniques figures, les muntanyes de suro, enfarinades, el naixement dins de la cova o l’establia. Els pastors, escoltant l’àngel, al voltant del foc (fet amb una bombeta petita i un paper vermell). El riu fet de paper de plata, amb l’home que pesca, la dona que renta, la dona que fila...

    Recordo, després de la guerra, el pessebre monumental que feia el meu pare, amb una masia a primer terme, feta per ell, que no li mancava de res, amb la llar de foc, amb una bombeta petita amagada... Amb el pis de dalt, amb un llit de matrimoni, la tauleta de nit, l’armari, una butaca, tot fet per ell, amb fusta.

     Hi havia també el pagès amb els dos bous, sembrant; la vaca, els porcs, les gallines...

    Al fons, baixant de les muntanyes fetes de trossos de suro, enfarinades, els tres Reis dalt dels camells.

    I l’estel de Natzaret, l’estrella dels Reis...

    Fins i tot el caganer, posat en un lloc amagat, que tothom el buscava.

    De vegades venia una coral del Patronat del Poblet i cantava nadales davant del nostre pessebre, que tothom trobava tan bonic.

    Nosaltres no havíem anat mai a la missa del Gall a Barcelona. El dinar de Nadal, amb l’àvia, les tietes i els cosins, amb l’escudella i carn d’olla. Després el de Sant Esteve, amb els canalons.​

    Encara vaig a dinar amb els que queden de família de part de mare, el Nadal i els Reis, amb els nous membres. Les altres festes, les passo amb uns amics.

    Conec persones gens religioses que encara fan pessebre. És una tradició tan nostrada...!

    I l’arbre de Nadal...! No és tan forà com sembla. A la basílica de la Sagrada Família, a la façana del Naixement, n’hi ha un, d’arbre, un xiprer gegant, ideat per Gaudí, com totes les altres escultures, a primers del segle passat i no era inventat per ell, no, ja era també una tradició nostrada.

   La tradició de l’arbre de Nadal ve de molt abans del cristianisme. És una adaptació de la Saturnàlia preromana. Consistia a guardar, pel solstici d’hivern, una planta dins de casa com a símbol de màgia, amb la intenció de conservar l’essència de la primavera.

    Més tard, els nòrdics van incorporar aquesta pràctica, utilitzant avets, costum que ha arribat fins els nostres dies.

    Ara i sempre hi ha gent que, del Nadal, només n’han fet una oportunitat de fer i de rebre regals, menjar bé i cobrar doble mesada.

    Però la gent culta, encara que no sigui religiosa, hi veu un altre sentit, al Nadal, que no és només menjar i regals.