dilluns, 3 de desembre de 2018

Comptar hores (Antònia García)


El rellotge, nom que ve del llatí horologium, que vol dir comptador d'hores, és un instrument per mesurar el pas del temps. Encara que amb formes diferents, és conegut des de l'antigor. No n'hi havia prou amb el cicle de les estacions i l'alternança del dia i la nit. Als homes els calia distribuir el temps en espais més petits, més concrets. Per això van inventar rellotges d'aigua, de sol, de sorra, de foc (les espelmes i els ciris), i molts d'altres fins a arribar als rellotges de paret, de cucut, de butxaca, de polsera, els rellotges elèctrics, de quars, els digitals, els atòmics...
    I tot per aquest afany de controlar el que en van dir “hora”, paraula que representa una estona del dia, el moment actual. I les “hores” són aquestes estones successives.
    Antigament només tenia rellotge la gent important, els benestants. La gent corrent, per saber l'hora, es guiava per diverses coses: pels tocs de les campanes de les esglésies, pels crits dels imams des dels minarets, per l'ombra dels edificis o dels arbres o de qualsevol altra referència, i també per l'alçada del sol sobre l'horitzó... A la cançó del comte Arnau, ell pregunta: “Quina hora és, que el gall ja canta, muller lleial...?” El gall feia de despertador. També recordo que un amic ja gran que havia viscut a pagès ens explicava que, de petit, la mare li deia: “Xiquet, surt a la plaça i digue'm on arriba l'ombra del nostre balcó...”, i així ella sabia l'hora.
    També els ocells migratoris saben l'hora d'emprendre el viatge pels camins del cel, formant grans volades, com els ànecs o com els estornells. A hores d'ara, que som a la tardor, els ramats del Pirineu han deixat les pastures d'estiu i ja estan estabulats. I per als óssos ha arribat l'hora d'hivernar.
    La mainada comptava les hores amb el joc de “conillets a amagar”. “Conillets a amagar, que la llebre és a caçar, de nit i de dia, cala foc a la masia, cala foc al forn. Quantes hores són? Cinc! Una... dues... tres... quatre... cinc!” Les hores que es contaven era el temps que tenien els conillets per amagar-se.
    Quan algú trigava molt a fer una cosa, es deia: “vinga, que ja fa tres hores que ho hauries d'haver acabat!” o si s'endarreria  a arribar, se'l recriminava dient: “Ja està bé! Fa mitja hora que t'esperem! Sempre arribes a tres quarts de quinze!” Si preguntaves quanta estona trigaries fins a dalt d'un cim, et deien: “Et falten encara un parell d'hores ben llargues”, que volia dir que serien tres, pel cap baix. Perquè hi ha hores llargues i hores curtes. Al pobre que està agonitzant se li desitja una horeta ben curta. I si puges a un cingle per un camí de grau que es diu “Grau dels tres quarts d'hora”, no sabràs d'entrada si els tres quarts són de pujada o de baixada. Si t'ho estàs passant bé, les hores semblaran instants. Si t'ho estàs passant malament, les hores se't faran més llargues que un dia sense pa.
    Tornant als rellotges, va arribar un moment que gairebé tothom en tenia, fos de butxaca o de polsera. I a hores d'ara, ja no cal. Els mòbils i d'altres enginys electrònics ja el porten incorporat, junt amb una pila de coses més, com l'agenda, el calendari, el despertador o l'avisador...
    I el rellotge biològic? Tots tenim el nostre. Ens diu quan ens hem d'adormir (hora d'anar a joc, com les gallines) i quan ens hem de despertar (a primera hora del dia, tret dels noctàmbuls, que ho fan a l'inrevés). Ens diu quan ens convé menjar i quan no. Els pagesos que treballaven al camp, quan començaven a tenir gana perquè era l'hora de menjar, deien: “ja podem plegar, que el nas ens fa ombra”.
El rellotge de sol, bon comptador de les hores diürnes, ens adverteix: “Només marco les hores serenes”. També ens diu: “Totes les hores fereixen i la darrera mata”. El rellotge biològic va mesurant la nostra existència però no sabem quan se'ns acabarà la corda, ni quantes vegades l'ombra  de la busca, com si fos una sageta, marcarà les nostres hores de vida, ens ferirà cada vegada. Serem com els conillets del joc dels infants, ens amagarem ben amagats, que l'ombra negra no ens vegi. Però si és arribada la nostra darrera hora, no hi haurà jocs que valguin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada