dilluns, 19 de novembre del 2018

La santa amb quatre ulls (Núria Roca)


Era a la tardor, tot el dia amb un cel ennuvolat i amb plugim intermitent. A la tarda, els nens i nenes de classes infantils, normalment ja estan cansats d'estar a l'escola tot el dia. Amb el temps d'ara plou i ara no, estan pesats i busquen al·licients que a vegades als adults ens costa entendre.
    L'activitat proposada era pintar amb pintura, la qual cosa suposava un esforç per part de la mestra perquè resultés satisfactori, i sense problemes grossos. A la majoria de la classe els satisfeia molt i creaven al seu aire pintures increïbles. Però sempre n'hi havia uns quants, no que no els agradés pintar, però si per inseguretat o per enveja dels altres que estaven molt concentrats, els buscaven les pessigolles, el seu divertiment podia ser pintar-los els treballs o la bata, fins i tot parts del cos.
    El resultat era discussions entre els afectats i els provocadors. La feina estratègica de la mestra, doncs, era resoldre els conflictes al més ràpid possible i amb l'encert adient. A vegades repercutia en les famílies, a les quals els havies de fer entendre que són dificultats a resoldre per les mateixes criatures i el mestre. Que és normal essent petits i que han d'aprendre a veure els problemes que han creat amb la seva diversió agressiva.
    Amb santa paciència per preparar-los abans de començar l'activitat, vaig buscar en la meva imaginació necessària en aquell moment i els vaig dir:
    Mireu, ara la Núria prepara les pintures perquè us ho passeu bé. Ja sabeu que heu d'anar amb compte de no embrutar-vos gaire. Heu de tenir present que la Núria té quatre ulls, dos a davant i dos a darrere, per tant puc veure per tots costats i no sóc cap santa.
    La seva cara innocent es va transformar, els feia gràcia. Però en el fons hi havia una alerta que els feia rumiar.
    La sorpresa va ser quan una nena em va preguntar què era una santa. Aleshores la feina va ser meva, per explicar d'una manera comprensible actualment, què era una santa. Va sorgir llavors la llegenda, la creença avui dia de la història de santa Llúcia exposada dins d'algunes esglésies. No sé si van entendre la meva explicació rudimentària, però penso que si tenen més curiositat i interès sabran buscar quan ho necessitin més informació per satisfer el seu desig de saber més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada