Tardor que inspires poetes i pintors,
mirem i observem el teu oferiment,
fulles dansaires que giravolten en l'aire,
colors grocs, marrons, verds, taronges i vermells,
fan recrear als meus ulls i es graven al meu
cervell.
Catifes per trepitjar,
fan frisança que m'esborrona la pell.
Arbres que es despullen,
i que en la nit,
els seus esquelets fantasmagòrics,
amb el vent fan balls nupcials,
i a la nit de vida els boscos s'omplen.
Arbres resistents,
que amb el vostre vestit verd
que sempre porteu i mai deixeu,
a les muntanyes feu companyia.
La vista ens recreeu,
conjunt de colors i matisos
que la tardor escampa pels paisatges,
inspirant poemes i pintures.
Les flaires que es desprenen
del fullam humit
ens obre els narius,
sentint ben endins,
el vostre caliu.
Enrere queda la calor i
arriba la frescor.
A la vora del foc buscant escalfor
bons són els fruits de la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada