Sant Pol, quina hora és?(Carme Marquès)

―Avi, avui a l’escola ens han manat de fer un treball sobre la frase: “Sant Pol, quina hora és?” Avi, oi que tu, quan eres jove, vas fer de pescador a Sant Pol, el lloc on vas néixer? El pare un dia m’ho va explicar, i que tu duies la barca més marinera de tot Sant Pol.

         ―Sí que n’és, de veritat. Ai, aquells temps... Jo encara era un vailet i ja acompanyava el meu pare quan sortia a pescar. I sí, aquesta frase que tu dius, aleshores ja la patíem quan els brètols dels pobles veïns passaven amb tren i en aturar-se a l’estació ens l'etzibaven en to burleta i se'n fotien, de nosaltres. Una colla d’ignorants. Ells no coneixien la història de la nostra terra, només coneixien una llegenda, la que diu que fa molts anys, a la façana de l'ajuntament hi havia un rellotge de sol que s’havia fet malbé i varen decidir de fer-ne un de nou. Diuen que els va quedar tan bonic, era de ceràmica fina amb colors llampants, que els va fer pena que es fes malbé, per la qual cosa varen decidir de fer-li una teulada. Aquesta tapava la busca i ja no podia marcar les hores. Vet ací d'on ve la malaurada frase. Uns ignorants. La veritable història ve de molt més lluny, quan la nostra terra catalana va ser manllevada pels estrangers, que se la van fer seva a base de pèrdues de vides autòctones, ja que ells tenien un exèrcit molt nombrós de coalicions de diferents estats europeus.

         En arribar a Sant Pol, el 15 de febrer, les tropes austriacistes comandades per Ermengol Amill, van arrasar la vila de punta a punta, incloent-hi el campanar amb el rellotge i la campana que dies abans tocava a sometent perquè els vells, les dones i la canalla poguessin fugir.

         Quan els santpolencs volgueren reconstruir el poble, l’administració filipista els en negà el dret, els obligà a instal·lar-se vora la platja en tendes fetes amb mantes i pals, havent de suportar la infamant pregunta de la tropa guanyadora, que es mofava d'ells pel fet d’haver estat vençuts i represaliats, i haver destruït el campanar, el rellotge i totes les cases.

         D’aquí ve veritablement la pregunta, si vols ja ho pots explicar en el teu treball, que sàpiguen d’una vegada per totes la història del nostre poble i el que va patir, i pensem si alguna vegada podrem contestar als qui ens pregunten “quina hora és?”: “l’hora que Catalunya recobri el que ha perdut”.