dilluns, 18 de gener de 2016

Volem pa amb oli (Antònia García)

Una de les visions que més fascinen és un camp de blat tendre mogut pel vent. Amb raó en diuen “el mar verd de les muntanyes”. Amb l'aire, les espigues es van doblegant i avancen com una gran onada, d'un cap del camp a l'altre.
Diuen que l'home va començar a conrear aquest cereal a l'antiga Mesopotàmia. Potser sí que la deessa Demèter (Ceres pels romans) va ensenyar els seus devots com es plantava i com es transformava en aliment. Sigui com sigui, quan l'home va domesticar la cabra i l'ovella i va aprendre a cultivar la terra, es va fer sedentari. I el blat va ser un dels seus principals nutrients, si no el principal.
El procés és laboriós. Quan el blat és madur, s'ha de segar i separar-lo de la palla. Després cal moldre'l per convertir-lo en farina. Més tard, barrejat amb aigua, s'ha de pastar i coure per transformar-lo en pans o coques. És un element molt important pels components alimentaris que té i perquè es pot emmagatzemar i guardar força temps. I actualment, amb les màquines de segar i batre, i d'altres, la feina no és tan dura.
Hi ha força menes de blat. Per tant, també de farines. El pa, doncs, té textura, color i gust diferent, segons la farina que es fa servir per elaborar-lo i segons el sistema de fermentació i cocció. Hi ha pa blanc, pa negre o moreno, pa de pagès, pa francès o de barra, pa de motllo, pa integral, pa de munició, llonguet, pa de Viena, pa de pessic, pa de mantega, pa ratllat per arrebossar... Ai, el tros de coca ensucrada que donaven al forn, per torna, quan el pa no arribava al pes...!
Es podria dir que el pa no pot faltar mai en cap taula, per acompanyar els altres aliments. També és la base per fer sopes: sopes d'all, amb trossos de pa, sal i oli i un gra d'all, ben bullit. Sopes de farigola, de menta, sopes escaldades... I es fa servir fora de taula, per fer un mos. Qui no recorda els esmorzars i els berenars amb una llesca de pa amb oli i sucre, o pa amb oli i sal? O pa amb vi i sucre, pa amb mel, pa amb una presa de xocolata, pa amb la nata de la llet i sucre, pa amb un grapat de nous o d'olives... I, sobretot, el pa amb tomàquet i pernil, que és el de més anomenada i es fa servir molt per fer entrepans. Però també haureu sentit a parlar amb delectança de les torrades fregades amb una anxova, o les torrades amb mantega o amb melmelada... I, ai...! Aquelles torrades fetes a la llar de foc, amb foc de llenya, fregades amb un gra d'all i amb una rosta de cansalada viada al damunt...!
La importància de la farina i del pa es podria mesurar per la quantitat de dites, refranys, cançons, etc., que existeixen i que encara s'utilitzen força: “Volem pa amb oli, pa amb oli volem...”, “Quan el pare no té pa, la canalla, la canalla...”, Ja baixen els segadors... quantes garbes n'has segades...” No diguis blat que no sigui al sac... Arribar i moldre... Fer la farina blana... Al pa, pa, i al vi, vi... Fer un pa com unes hòsties... Saber el pa que s'hi dóna... Cara de pa de ral... Posar-hi més pa que formatge...
N'hi ha per sucar-hi pa, d'aquest tema. I se'n podrien dir moltes coses més. Però això es faria més llarg que un dia sense pa. I no cal. El que cal és que tothom es pugui guanyar la vida i que mai a ningú no li falti un pa a la post.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada