dilluns, 2 de juny de 2014

Una guitarra (Anna Collado)

El Joan Manuel té setze anys, encara és un adolescent ple de somnis. Ell serà el meu propietari a partir d’avui. En rebre’m com a regal, m’ha pres ben fort entre les seves mans que tremolaven i m’ha començat a gratar mentre els seus dits pressionaven graponerament les cordes entre els meus trasts.
            Mentre ell s’ha fet un home, amics i amors han arribat i han marxat, però jo sempre m’he mantingut fidel al seu costat. He cantat amb ell quan tocava i, en ocasions, també he plorat amb ell.
            Estic orgullosa del meu amo, però avui encara ho estic més. Avui anem a la ràdio. El Salvador Escamilla ens ha convidat al seu programa, Ràdio-Scop, de Ràdio Barcelona. Avui ens escoltarà molta gent! M’emociono mentre la veu tremolosa del Joan Manuel acompanya les notes que jo emeto. Penso en totes les persones que ens estan escoltant i no puc evitar fer volar coloms pensant que potser ens farem famosos!
            Sembla que no vaig tant desencaminada perquè, vist l’èxit que hem tingut a la ràdio, el Salvador li ha proposat al Joan Manuel fer un concert al Teatre l’Avenç d’Esplugues de Llobregat. El dia del concert estic molt nerviosa però crec que el Joan Manuel em guanya. Té les mans suades i tinc la sensació que li relliscaré dels dits. El concert, tot i així, ha estat un èxit.
            Però això no s’acaba així!
ID 17066317 © Designpicssub | Dreamstime.com
            Poc després del concert li han ofert de gravar un disc! Estic molt emocionada perquè el Joan Manuel me’l dedica titulant-lo: “Una guitarra”, o sigui, “Jo”. Sí, sí! Al disc hi gravem només quatre cançons, però una és la meva i aquesta, justament aquesta, és la que dóna títol al disc.
            No puc fer més que sentir-me orgullosa del meu amo i de l’amor que sé que em professa. I no ho sé només perquè ho ha posat en paraules, ho sé per com em tracta i em mima.
            Han passat els anys i m’he anat espatllant al seu costat. Ara estic bruta i trencada. Sóc en un armari dins la funda que m’ha fet de llar des que sóc amb ell. Fa un temps una altra guitarra ocupà el meu lloc, però jo sóc feliç igualment. Miro enrere i no m’imagino una vida millor de la que m’ha tocat viure.
            Gràcies, Joan Manuel!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada