dilluns, 16 de juny de 2014

Se’m fa llarga l’espera (Elisabet Prades)


Se’m fa llarga l’espera
Ja no sonen les campanes
Anunciant el bes furtiu
Ja el niu del rossinyol resta buit
I la terra vessa nua
Amb capvespre ataronjat
Amb nit fosca sense estrelles
I la lluna verda absent
Ja la mar mormola pors
I un cel de llàgrimes sordes
Només plorant melangia
Damunt de la platja nua
Se’m fa llarga l’espera
Amb el llit buit i el finestró tancat
Sense sentir darrere la finestra
La remor del teus passos fugint
O el murmuri de la pluja que em porta el teu record.

Com se’m fa llarga l’espera
Quan els llençols encara guarden els plecs de l'ombra del teu cos.
I jo resto sola              Nua                 Buida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada