Se’m fa llarga l’espera
Ja no sonen les campanes
Anunciant
el bes furtiu
Ja el
niu del rossinyol resta buit
I la
terra vessa nua
Amb
capvespre ataronjat
Amb nit
fosca sense estrelles
I la
lluna verda absent
Ja la
mar mormola pors
I un cel de llàgrimes sordes
Només plorant melangia
Damunt de la platja nua
Se’m fa
llarga l’espera
Amb el
llit buit i el finestró tancat
Sense
sentir darrere la finestra
La
remor del teus passos fugint
O el
murmuri de la pluja que em porta el teu record.
Com
se’m fa llarga l’espera
Quan
els llençols encara guarden els plecs de l'ombra del teu cos.
I jo
resto sola Nua Buida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada