Sac de gemecs (Carme Marquès)

Sóc el sac de gemecs, i tinc diferents noms segons el territori o comarca: cornamusa, als Països Catalans; darrerament al Principat em dic sac de gemecs; a Mallorca xeremies, i gaita de bot a la Franja de Ponent.

El músic que em treu els sons s’anomena el bufador o socaire, i ho fa bufant pel bufador inflant el sac que serveix de magatzem d’aire. Per tal que comenci a sonar m’ha de prémer amb el braç esquerre. Aleshores l’aire surt pel grall que fa la melodia, i pels bordons, que fan unes notes mantingudes d’acompanyament. Hi ha una part de l’instrument que no es veu a primera vista, però que és necessària perquè soni: les canyes. El grall té una canya doble, i cada bordó una canya simple.

Com veieu, sóc una mica complicat, deu esser per això que actualment no tinc gaire feina. A pesar que últimament se’m pot veure actuar en grups de folk, rock i música electrònica.

Quan de debò gaudeixo és en els recitals on actuo de solista; també com a integrant a la mitja cobla, o la cobla de tres quarts, acompanyat dels meus amics: el flabiol, el tamborí i la tarota.

Sincerament, enyoro temps passats quan no havien tantes modernitats i era sol·licitat arreu en les festes majors on podien veure’m acompanyant les danses tradicionals com: els balls de cercolets, pastorets, el ball de bastons..., ja que moltes de les funcions socials on era present, s’han perdut.

            Sort que en nuclis petits, encara perduren les entranyables costums que persones arraigades a les tradicions de la terra mantenen vives.

            Aquí us presento als meus companys musicals.