dilluns, 26 de febrer de 2018

Poemes (Antònia García)



BES DE SEDA

El teu llavi, bes de seda.
Cada pit una magnòlia.
Cada espatlla un prat florit
amb perfum de flors silvestres.
Per a l'amor, brasa i caliu,
caliu de llarga durada.
Per a l'instant, fúria, pecat,
foc, guspira i flamarada!




OMBRES

Ombres de fulles

que dansen amb el ponent
dibuixen clapes

Dibuixen clapes
damunt de l'herba fresca
em reconforten

Em reconforten
amb la carícia del vent
el vent que canta

El vent que canta
la vella cançó d'amor
mai oblidada 




OMBRES (II)

Paret de pedra
el sol projecta ombres
llum amb contrastos

Llum amb contrastos
sol i ombra es barallen
som a migdia

Som a migdia
rellotge de sol, hores...
tarda encalmada

Tarda encalmada
el sol irà de baixa
cap a la posta

Cap a la posta
hi haurà un cel rogent
morirà el dia

Morirà el dia
un altre cop les ombres

que tot ho esborren

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada