El circ és ple com un
ou. L'espectacle és a punt de començar. El director surt al mig de
la pista principal, saluda el públic i li anuncia els diferents
números que el circ té preparats. El primer número és a càrrec
de l'elefant i la seva cria. L'elefant, després d'un passeig per la
pista amb l'elefantet enganxat a la seva cua, s'enfila a la grossa
teranyina que penja de la cúpula, agafa la cria a coll i comença a
gronxar-se. D'un en un, s'hi van afegint més elefants, un damunt de
l'altre, fins que ja no n'hi caben més. La teranyina ha resistit!
Grans aplaudiments del públic.
El segon número és
el meu. Sóc el lleó domador de pallassos, trapezistes i
malabaristes. Van entrant tots en una cleda situada al mig de la
pista lateral. A continuació entro jo i faig uns quants grunys i
moviments de cap, estufant la crinera. Els faig sortir de la cleda i,
agafant-los amb la boca pel clatell, els vaig transportant a la pista
central. Tots en fila índia, els faig passar per dins d'un cèrcol
de foc, al compàs d'una música. Si algú se'm vol escapar,
l'empenyo amb la pota i li faig un esbufec per convèncer-lo.
Després trio els
malabaristes i els faig demostrar les seves habilitats amb les
bitlles, les cadires, els gossos bípedes i els hipopòtams. Hop!
Aquest últim joc malabar té molt de mèrit perquè els hipopòtams
pesen molt i he de fer un fort rugit perquè es decideixin a
llançar-los enlaire, hop! i entomar-los. Si ho fan bé, com a premi
dono un terròs de sucre als malabaristes i una carabassa confitada
als hipopòtams.
Llavors faig passar
els pallassos a l'altra pista i els faig pujar als tamborets, amb
suavitat de moviments i uns quants miols. Es fa el silenci. S'inicia
un redoble de tambors, ram pataplam!, que va augmentant d'intensitat.
Un pallasso darrere l'altre, els faig obrir la boca i miro de
ficar-hi el cap. Aconsegueixo que els nassos vermells dels pallassos
s'inflin com si fossin globus aerostàtics i això els fa volar
mentre els uns toquen el violí i els altres, nyigo-nyigo, la
cornamusa. Acabada la música, aterren sobre el meu cap i llisquen
seguint-me l'espinada i la cua fins a terra. Expliquen tres acudits,
fan uns jocs de màgia i jo em barrejo entre els petits del públic i
els reparteixo caramels.
Després faig entrar
els trapezistes i a còpia de rugits, groouuu...!, d'obrir bé la
boca i d'ensenyar-los els llargs ullals, els faig pujar als trapezis
i jo al seu darrere. Comencem amb gronxades i passades més
senzilles, banzim-banzam, banzim, banzam..., i anem augmentant la
dificultat dels salts. Torna a sonar el tambor a cada salt fins que
arriba el més espectacular de tots: amb dos trapezistes arrapats a
la crinera, un altre penjat de la cua, els altres agafats a les
corretges del meu arnès i l'últim fent el pi sobre el meu cap, fem
el triple salt mortal, aaahhh...! mentre el públic s'aguanta la
respiració i el cor se'ls accelera com un cotxe de carreres. Patom,
patom, patom...! Aconseguit! Visca! Hem pogut agafar-nos a temps als
trapezistes que estaven amatents al perillós salt. Cadascú s'ha
agafat on ha pogut: als peus, a les orelles, al nas... Jo m'aferro,
amb les quatre potes alhora, al cinturó del trapezista que m'espera!
Fantàstic! El públic es posa dempeus, amb grans aplaudiments! I és
que el meu número és l'estrella de l'espectacle.
Per acabar, es fan
els números dels cargols gegants ensinistrats i de les noies
increïbles que es pleguen com si fossin de paper fins a posar-se a
dintre de la seva pròpia butxaca. I l'espectacle es considera acabat
amb gran satisfacció de tothom.
El circ es va
buidant i els meus companys i jo ens n'anem cap a les rulots que ens
fan de casa. Ja hem fet la nostra feina i ens hem guanyat un bon
descans. Després d'una dutxa col·lectiva i d'un assecat com els que
es fa per als automòbils, ens arriba la teca. A mi, que sóc
vegetarià, m'ha tocat una gran olla de verdures amb salsa d'espècies
que hi canten els àngels! Només de veure-ho, ja em llepo els
bigotis! Després, a jóc. Honc... Ronc, ronnnc...! I demà al matí,
a practicar i practicar, de cara a l'espectacle de la tarda. Cal
estar sempre en forma. Aquesta és la vida habitual del circ. I és
la meva vida. M'estimo el circ. Però alguna vegada enyoro els pocs
anys que vaig viure a la sabana, amb els meus germans. És l'única
recança que tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada