Pallassa:
Sí, sempre, de petita, a l’hora del circ, em quedava embadalida
amb les seves ximpleries, els seus vestits tan de pallassos. Sempre
iguals.
El
vestit de blanc era el bo, el llest, i el de vermell, amb qui jo
connectava, era el ximplet, el graciós. Mirava tot amb atonia a la
vida, innocent davant el que transcorria. Ell treia de mi el nen
veritable, amagat perquè no li fessin mal.
Jo
de gran vaig triar com a mitjà d’expressió ser pallasso.
Ficar-me’l al cor i al cap. Sabent que el Nas vermell m’obligava
a no oblidar mostrar-me i ser un ésser sense malícia...
Això
voldria ser sempre!
Quan
un es fa gran no pot interpretar aquest paper si no s’hi fica a
dins de manera ferma. No és fàcil.
Tinc
disfresses que ajuden a entretenir espais diferents, mentre
s’interpreta el paper de pallasso amb Nas vermell.
Em
llevo al matí contenta amb cara de pallasso, amb ulls oberts,
espantats davant la bellesa de la vida en els testos de la galeria,
en el que és millor dels gatets, en el cel desplegat des del
balcó...
Davant
del meu mirall em maquillo i em pinto pensant: no em falta res més
que el Nas. I m’imagino que me’l col·loco i forma part de mi,
però no se m’ha ocorregut anar-me'n a dormir amb ell!
La
veritat és que, durant el dia, els sotracs que em presenta fan que
m’oblidi que el porto.
En
anteriors actuacions, quan era jove, davant dels nens, en diferents
llocs, sempre portava el Nas i quelcom diferent passava dins meu.
(Recordeu
nassos famosos? “Era un hombre a una nariz pegado”...
Cyrano de Bergerac...)
La
meva personalitat diària s’amaga darrere seu. El Nas és com una
armadura que protegeix, darrere de la qual m’oculto i permet que
sorgeixi el nen que soc i que es pot comunicar amb els altres nens,
de cos i de ment.
El
Nas vermell atrau les mirades de la gent i s’hi fiquen i gaudeixen
de tot el que el Nas mostra, del que es desenvolupa allà i
s’accepta.
“És
pels petits”! Sí, pels cors dels petits que bateguen alegres i
deixen sortir el veritable nen que som, i surt il·luminat. La
innocència i la sinceritat ens omple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada