El desert sempre ha estat una constant en els meus
somnis. També en les meus malsons.
Quan era petita, i feia
febrades causades per unes amigdalitis, era pertinaç la imatge de veure’m coberta
de sorra ardent. Pensava que en un altra vida jo era una nena tuareg.
El pare, demà anirà al
mercat a vendre un xai per fer uns calerons i així poder comprar roba per
fer-nos els vestits imprescindibles per anar a escola la meva germana petita i
jo. Ho té tot llest. Vol sortir a trenc d’alba, abans que faci massa calor. La
severa sequera que ens aclapara ens fa témer el pitjor.
A mig matí va baixar la
temperatura, cosa que ens va cridar l’atenció després de la calor d’ahir. La
mare s’ho va ensumar. Noies preparem-nos que s’acosta una tempesta de pols i
sorra, molt perillosa.
Vàrem ajuntar tots els
estris, els animals i el que hi havia fora de la carpa. El camell també. Ens
seria molt útil en cas de necessitat, ja que són animals molt forts i podria
treure’ns d’un destret.
No va trigar gaire, el
cel es va enfosquir, la sorra tapava la llum del sol. La remor era tant forta
que no sentíem el que ens dèiem. La mare cridava poseu-vos el mocador al cap
ben ajustat i tapeu-vos els ulls i la boca. No us mogueu fins que us ho digui. Després
d’un temps que ens va semblar etern, el brogit es va allunyar, i poc a poc
sortirem de la carpa i fregant-nos els ulls no crèiem el que veiem.
El panorama era del tot
nou i molt a prop teníem un fèrtil oasi curull de palmeres i aigua arreu. Ens
havia canviat la vida a bé. A la llunyania, veiem al pare que ens saludava
alçant els braços al cel, acompanyat del seu fidel camell. Després ens
explicaria que gràcies a ell havia salvat la vida, va dir, vaig fer-lo
asseure’s i jo d’esquena al vent aixoplugat al seu costat fins que passés el
vent del sud-est portador del temut “Xaloc”.
Aquests vents alts
aixequen partícules de pols i sorra fent-les volar per l’aire, provocant un
núvol turbulent i sufocant que pot reduir la visibilitat quasi a zero en pocs
segons, transportant-les a milers de quilòmetres passant per sobre de l’Atlàntic
i tal com mostra la fotografia adjunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada