Malson (Pilar Zabala)

Riiiiiing sona insistent el timbre del despertador. Mig adormida em calço les sabatilles i em dirigeixo a la cambra de bany. Obro el llum i… això no pot ser, penso, em refrego bé els ulls i quan els torno a obrir comprovo que la imatge que ha causat el meu esverament segueix estant present.

            Això és ben surrealista, em repeteixo, segur que estic somniant. Tant les rajoletes grogues, com el mirall tronat, la banyera clivellada i el terra de “terrazo” grisenc corresponen a l’antic bany de fa vint anys. Decidida a sortir d’aquest malson em pessigo una galta, però és inútil, res no canvia, a part del dolor i la vermellor a la cara.

            Em sobta contemplar les meves mans amb la pell tan llisa, i les ungles enfortides. I el meu rostre? On són els senyals que els anys han gravat a les comissures dels meus llavis? La veritat és que aquestes dues novetats no em semblen pas malament. I què fan aquestes sabatilles als meus peus? Recordo que fa molts anys en vaig tenir unes d’iguals i el mateix passa amb la camisa que porto. És tot tan estrany...

            —Laura —escolto que diu el meu marit—, vinga, afanya’t, que tots necessitem anar al bany, els nois faran tard a classe i nosaltres a la feina. De quina feina em parla? Però si ja estem jubilats. Els nostres fills ja són grans, ells sí que treballen, afortunadament, i a més fa anys que no viuen amb nosaltres.

            M’hauré tornat boja? És espantós, estic vivint una situació que correspon a vint anys enrere. Hauré trepitjat o travessat sense voler un forat negre, d’aquests que tant en parlen els entesos, i m’ha fet retrocedir en el temps? Els llums del meu cervell em diuen que, per ara, això només succeeix a les pel·lícules.

            Llavors què està passant? Serà que la realitat veritable és la que ara estic vivint i, en canvi, la que dono per certa ha estat tan sols un somni?

            Riiiiiiiiiing sona insistent el timbre del despertador. La veu del meu marit m’arriba fosca i llunyana, —Laura, desperta't, encara tens molta febre; au, vinga, incorpora’t una mica i pren-te l’antitèrmic, aquest cop no t’has lliurat d’agafar la grip. Per cert, deus haver tingut un fotut malson perquè durant una estona no has parat d’agitar-te i gemegar. Ara reposa tranquil·la, tot ha passat i jo sóc al teu costat. Mira, posa’t la bata que t’acompanyaré al bany.

            M’he tret un gran pes de sobre: el bany, la bata, les sabatilles i tota la resta de situacions que m’acompanyen són ben actuals.