dilluns, 4 de novembre del 2013

El conte de la lletera, versió emprenedor (Francesc Blasco)

Joaneta, amb el seu càntir de llet, ben posat al cap sobre el coixinet, pensava arribar sense obstacle a la ciutat.
        Caminava a pas llarg, lleugera i curta de faldeta, perquè només s'havia posat, per a estar més àgil, el faldellinet i les sandàlies. Així equipada, remenava en la seva imaginació el que en trauria de la llet i la manera d'emprar-ho.
        Compraria un centenar d'ous, i en faria tres pollades; amb tot d'atencions, tot aniria bé. “És senzill, es deia, criar els pollets al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em deixarà prou per a comprar un porc. L'engreixaré, és qüestió d'una mica de segó. En comprar-lo ja serà prou gran; En revendre'l, em valdrà molt bons diners. I qui m'impedirà, valent-me tant, ficar a l'estable una bona vaca amb el seu vedell, i veure'l saltironar al mig del ramat?”
        En dir això, Joaneta saltà també, plena de goig.
      Cau el càntir, però com que la Joaneta és molt previsora, l’havia comprat d’alumini i només s’ha fet un petit bony.
         Quan arriba al mercat hi ha uns quants botiguers que li ofereixen un bon preu, però ella decideix posar una parada i vendre la llet a litres, ja que calcula que en traurà més diners i així succeeix. N’ha tret un 30% més del que li oferien, que ja era un bon pico.
         Ara s’adona que amb el sobrepreu pot comprar a més dels ous, un tancat per les gallines, amb la qual cosa la guineu no li podrà fer cap mal.
       Dit i fet, compra el tancat i els ous i torna cap a casa. Així equipada, remenava en la seva imaginació el que en trauria dels ous i la manera d'emprar-ho.
        En pensar-ho, Joaneta salta, plena de goig.
         Cauen els ous i el tancat. La trencadissa podia haver estat monumental, però com ja sabem, la Joaneta és molt previsora i havia embolicat els ous amb paper de diari i protegit amb les fustes del tancat.
        Com us podeu imaginar, la Joaneta va aconseguir tots els seus somnis i amb això el que es demostra és que si fas les coses bé, ser un somniador és el millor que et pot passar.
         Que tinguis molts somnis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada