dilluns, 11 de novembre de 2019

Uniformes (Montserrat Fortuny)

Uniformes! De seguida em ve a la memòria l'uniforme que portàvem les nenes del meu col·legi, La Santíssima Trinitat: tot blanc, cordat al darrere, ample, amb dues butxaques al davant i una gran llaçada de color blau marí també al davant, al coll. Igualment recordo els uniformes, ja de més grans, de l'Acadèmia del mateix col·legi, marcant la cintura, amb un cinturó també blanc, de la mateixa roba.
Però, d'uniformes, n'hi ha molts i molt diferents. Els uniformes militars! De cada nació, semblants, però diversos.
Aquí estem acostumats a veure'n molts i diferents: de guàrdies civils amb el tricorni, de policies nacionals, "els grisos", de guàrdies urbans, de mossos d'esquadra, de militars espanyols (sobretot en les desfilades), de soldats rasos, de legionaris. Els de bombers...
Recordeu els antics serenos? I els vigilants? I els escombriaires...?
Com anaven els soldats de la República durant la nostra guerra civil? El meu pare va fer la mili, als 21 anys, de soldat de cavalleria, i anava amb l'uniforme de color caqui, pantalons i casaca, i polaines de xarol negre fins als genolls, gorra de plat i sabre a la cintura. Però el maig del 1938, quan tenia 32 anys, va haver d'anar a la guerra amb la lleva dels "vells", i llavors ja s'havien acabat els uniformes. Ja no hi havia diners per a comprar-ne.
Recordava que portava una bossa amb dues camises, uns pantalons de recanvi, una samarreta i uns calçotets. I, posada, una jaqueta de pell, de color beix, la que va quedar foradada per la metralla que el va ferir. Res d'uniformes, no. Com he dit, ja no tenia diners per a comprar-los, la República.
I la Guàrdia Suïssa, la que fa el seguiment del Papa de Roma, que van ara tal com anaven als segles XV o XVI i que fa la mar de bonic, tan acolorits!
I les casaques dels soldats del Canadà, que hem vist en pel·lícules dels Estats Units d'Amèrica? I els uniformes dels soldats i militars alemanys, en aquesta última guerra? I els uniformes dels aliats?
També recordo molt les bates blanques dels metges i de les infermeres i infermers i A.T.S. que llavors sempre anaven blancs, no pas com ara, que van d'altres colors, sobretot, blau cel...
Al despatx on jo treballava, a la Mutualitat, també anàvem amb bates blanques, cordades al davant, de dalt a baix i amb cinturó, igual que les infermeres. A mi m'hauria agradat més anar de color blau, per exemple, però n'hi havia dues que estudiaven per "dames de la Creu Roja", que es deia llavors, i van voler que anéssim blanques, encara que, escrivint a màquina, ens quedaven més aviat embrutides.
De tant en tant, una de nosaltres, en lloc d'anar a treballar els matins, de 8 a 3, hi anava a les tardes. I una vegada, a la que li tocava, la Montse Safont, li vàrem fer una broma una mica pesada: vàrem posar les bates a terra, des de la porta d'entrada fins al despatx, una davant de l'altra, amb un escrit que deia: "Murieron con las batas puestas" (imitant aquella pel·lícula d'indis que es deia Murieron con las botas puestas). I la seva feina va ser recollir totes les bates, abans no vinguessin els homes que treballaven a les tardes.
Encara ens en recordem i riem, però va ser una broma una mica pesada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada