Una nova pàtria (Montserrat Fortuny)

Sóc la Mary. Tinc 15 anys i junt amb els meus pares i el meu germà Richard, de 9 anys, hem embarcat al Mayflower, vaixell molt gran i molt vell, antiquat, que no té condicions per als seus passatgers. però no n'hem aconseguit cap d'altre.

Som un grup de pelegrins, 102 persones, que viatgem cap a Nova Anglaterra, on pensem fundar una nova ciutat, New Plymouth. Avui és el 6 de setembre del 1620.

La mare està en estat, ja en porta 8 llunes i és molt forta i valenta. El pare està malalt de tant treballar.

Al meu germà l'ha agafat el contramestre perquè l'ajudi, perquè el veu fort i li anirà bé. Almenys tindrà aliments, que a nosaltres ens escassejaran, segons sembla, pel dinar d'avui.

El segon de bord ens mira amb mals ulls a tots nosaltres, sobretot a les noies i a mi em fa més por que goig.

El contramestre és alt i fort i força jove i aquest sí que em mira amb bons ulls i amb una expressió somrient a la cara. Té una veu agradable. M'ha ajudat a pujar el farcell.

Han passat tres dies i estem preocupats. Fa mala mar, la gent es mareja i ens donen tan poc menjar i beure, que tots fem cara d'afamats. Passen setmanes i en moren alguns, bastants, de gana i de malalties i del mal comportament del segon, que ens maltracta, sobretot a les noies, a part de provocacions sexuals sempre que n'agafa alguna pel seu compte.

Sort que el capità el vigila i el fa seguir per l'Eduard, el contramestre, que més d'una vegada l'ha escridassat.

Van passant els dies i augmenten els morts entre els nostres pelegrins, víctimes de malalties i abusos d'alguns membres de la tripulació, sobretot del segon, com he dit.

Avui pensem que sí, que arribarem al nostre destí, perquè han trobat mort el segon, després d'una forta tempesta. No se sap com ha succeït. Té un fort cop al cap, però tant pot ser de la caiguda o... Gràcies, Senyor! Ara sí que arribarem al nostre destí, els que encara quedem!

Han passat 63 dies des de l'embarcament i la mare ha parit un nen i, de moment, no li manca la llet. L'ha ajudada la Berta, que és llevadora.

Passen tres dies més i arribem al nostre destí. Veiem la Roca de Plymouth, que així la batejarem. Desembarquem i també baixa l'Eduard, que es vol quedar aquí amb nosaltres, perquè s'ha enamorat de mi... i em fa molt feliç perquè jo també l'estimo. Serà el primer casament des que hem arribat en aquesta terra. També ha pogut baixar el Richard, ajudat pel meu promès.

Ens dediquem a sembrar blat i altres vegetals, com enciams i cebes i ja no passarem més gana.