dilluns, 18 de novembre de 2019

Molta roba i poc sabó i tan neta que la volen (Montserrat Fortuny)


És un adagi, una sentència, un proverbi, com vulgueu dir-ho; vol dir que és una cosa difícil, que té moltes coses en contra.
És molta malícia amagada i poques ganes de resoldre-la, de netejar-la...
És una preocupació gran, poques maneres d'arranjar-la i que volen que es faci molt bé, sense mitjans...
Jo dic:
Molta tela, molta roba
i molt poquet el rentador.
Serà un meravellós sabó
el que pugui amb tanta brossa.
Us vull contar un episodi de la meva vida que em va cansar i em va amoïnar.
La meva mare, als 55 o 56 anys, va començar a tenir la menopausa i, quan tenia la menstruació, perdia molta sang.
Llavors no hi havia bolcalls que es poguessin llençar cada vegada que s'usaven, com ara, i t'havies de posar uns "panyos", en dèiem, que un cop bruts s'havien de rentar i tornaven a servir pels altres dies i les altres vegades.
Aquella setmana em vaig fer un tip de rentar aquells "panyos"...! Primer posar-los en remull amb aigua calenta, perquè se n'anés la sang; després ensabonar-los perquè quedessin blancs altra vegada. Però cada dia a dotzenes, dotzenes, no s'acabaven mai, jo rentant i estenent i ella, al llit, perquè amb tanta hemorràgia, no s'aguantava dreta. Ai, senyor...!
Antigament no teníem la galeria tancada, com ara. Era oberta a tots els vents, com un balcó. L'aigua del safareig, quan feia fred, estava gelada i una vegada es va congelar de veritat. Se li va congelar tota la superfície i recordo el meu pare, pegant cops de martell, fins que va trencar el gel i llavors la mare va poder rentar la roba.
Us imagineu com li deurien quedar les mans...? Congelades completament... Així les tenia, als 80 anys, els dits deformats, desfets...! Pobra mare! I tan neta que havia de quedar, la roba!
També recordo el dia que vàrem estrenar rentadora...! Quina delícia! Hi posaves la roba i l'engegaves i hi entrava l'aigua, tota sola, i amb el sabó que hi havies posat, ho netejava.
En aquella primera màquina, s'havia de passar la roba, peça a peça, per un escorredor, però així i tot, era una delícia.
Aquestes paraules de "molta roba i poc sabó i tan neta que la volen", també és el títol d'un llibre de contes, Premi Víctor Català, de la Montserrat Roig. Són molt variats i entretinguts i molt ben escrits, és clar. Per això també va guanyar el premi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada