És
un adagi, una sentència, un proverbi, com vulgueu dir-ho; vol dir
que és una cosa difícil, que té moltes coses en contra.
És
molta malícia amagada i poques ganes de resoldre-la, de
netejar-la...
És
una preocupació gran, poques maneres d'arranjar-la i que volen que
es faci molt bé, sense mitjans...
Jo
dic:
Molta
tela, molta roba
i
molt poquet el rentador.
Serà
un meravellós sabó
el
que pugui amb tanta brossa.
Us
vull contar un episodi de la meva vida que em va cansar i em va
amoïnar.
La
meva mare, als 55 o 56 anys, va començar a tenir la menopausa i,
quan tenia la menstruació, perdia molta sang.
Llavors
no hi havia bolcalls que es poguessin llençar cada vegada que
s'usaven, com ara, i t'havies de posar uns "panyos", en
dèiem, que un cop bruts s'havien de rentar i tornaven a servir pels
altres dies i les altres vegades.
Aquella
setmana em vaig fer un tip de rentar aquells "panyos"...!
Primer posar-los en remull amb aigua calenta, perquè se n'anés la
sang; després ensabonar-los perquè quedessin blancs altra vegada.
Però cada dia a dotzenes, dotzenes, no s'acabaven mai, jo rentant i
estenent i ella, al llit, perquè amb tanta hemorràgia, no
s'aguantava dreta. Ai, senyor...!
Antigament
no teníem la galeria tancada, com ara. Era oberta a tots els vents,
com un balcó. L'aigua del safareig, quan feia fred, estava gelada i
una vegada es va congelar de veritat. Se li va congelar tota la
superfície i recordo el meu pare, pegant cops de martell, fins que
va trencar el gel i llavors la mare va poder rentar la roba.
Us
imagineu com li deurien quedar les mans...? Congelades
completament... Així les tenia, als 80 anys, els dits deformats,
desfets...! Pobra mare! I tan neta que havia de quedar, la roba!
També
recordo el dia que vàrem estrenar rentadora...! Quina delícia! Hi
posaves la roba i l'engegaves i hi entrava l'aigua, tota sola, i amb
el sabó que hi havies posat, ho netejava.
En
aquella primera màquina, s'havia de passar la roba, peça a peça,
per un escorredor, però així i tot, era una delícia.
Aquestes
paraules de "molta roba i poc sabó i tan neta que la volen",
també és el títol d'un llibre de contes, Premi Víctor Català, de
la Montserrat Roig. Són molt variats i entretinguts i molt ben
escrits, és clar. Per això també va guanyar el premi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada