Diaris i cafès (Antònia García)

        –Bon dia, Josep!

        –Hola, bon dia, Francesc!

        –Demanem dos cafès, com sempre?

        – Dos cafès com sempre, sí senyor!

        –Què porta, avui, el diari?

        –Bah! Poca cosa! Avui som a dia u d'abril i ja ho dic, jo, que el primer dia de mes no hi ha gaires novetats.

        –Això que dius no té gaire lògica, Josep. Ja has mirat els titulars?

        –Hòstia! Ara que ho dius... Cago'n l'ou! El ministre aquest, que diu que nosaltres tenim la culpa del dèficit! No et fot?

        –Mira, també hi surten les mobilitzacions que hi ha a França per la reforma laboral... Ho té difícil, el President... Vagues dels controladors aeris, vols cancel·lats, protestes dels estudiants, detencions...

        –Sí, ja ho veig, ja... I la policia, com sempre, repartint hòsties a tort i a dret!

        –A part dels titulars, cal llegir els articles d'opinió, que solen ser força interessants. Mira aquest article que parla dels atemptats de Brussel·les i de si hi ha d'haver més controls, si s'ha de sacrificar la llibertat personal per afavorir la seguretat. A tu què te'n sembla, Josep?

        –Home, Francesc! Entre poc i massa... S'ha de trobar un entremig. A veure si no podrem ni obrir la boca! Al final, ens voldran controlar fins i tot els pensaments, cago'n Judes!

        –I què me'n dius, Josep, d'això altre, els retards de les obres del TAV i de les batusses entre l'ajuntament de Girona i Adif, la concessionària?

        –Cony, doncs que cadascú dóna les culpes a l'altre! I qui és que diu mentides? Mentrestant, els usuaris són els qui hi surten perdent. Au, foteu-vos!

        –Té, això que surt en aquesta altra pàgina ja és més agradable! Aquest cap de setmana hi ha el Ral·li Internacional de Cotxes d'Època Barcelona-Sitges! Mira aquesta fotografia. Quins cotxes més bonics! I amb quina cura els restauren i els mantenen en bon estat, els seus propietaris!

        –Sí, són la repera! I que deuen costar un ronyó i mig! Collons, si jo m'hagués pogut permetre tenir un cotxe així...! En lloc de treballar com un animal durant tants anys...! Els amos d'aquests autos ja van nèixer amb la flor al cul...

        –Oh, vaja! Quina mala notícia!

        –Què passa?

        –S'ha mort Imre Kertész!

        –I qui és, aquest?

        –Un escriptor hongarès, Premi Nobel de Literatura.

        –Aaah...

        –Era un supervivent dels camps d'extermini nazis, del d'Auschwitz  i d'algun altre...

        –De la manera com ho dius, sembla com si l'haguessis conegut.

        –No, no. No l'havia conegut. Però fa molts anys vaig llegir un llibre seu que es titulava Sense destí, que em va colpir moltíssim... Explicava tot el que havia vist al camp d'Auschwitz... Feia escruixir, de debò...

        –Aaah... Cagon Déu, no hi ha dret que passessin aquestes coses! Mal llamp no els hagués esberlat, cago'n l'os pedrer...! I passant a una altra notícia, mira, Francesc, aquesta pàgina, que parla de la trobada del President dels Estats Units amb algunes representacions d'altres potències mundials. Han de tractar del perill que els terroristes aconsegueixin material nuclear. Com hi ha món...! A veure si algú fotrà un disbarat i al final farem tots un pet com una gla! 

        –Téns raó, Josep! Aquesta mena d'armes fan molta por! Confiem que tots els governants tinguin prou seny per evitar un cataclisme!

        –Hòstia, Francesc! Passa pàgina, que ja n'estic fins aquí dalt, d'aquests temes! Val més que mirem què diu el suplement dels esports.

        –Doncs diu que demà jugaran el Barça i el Real Madrid... i que s'espera que Messi i tots els altres jugadors facin un bon paper. I que si guanyen els nostres, serà el millor homenatge que es podrà fer a en Johan Cruyff.

        –Ah, veus? Amb això, estic completament d'acord amb el diari! Baar-çà!, Baar-çà!, Baar-çà! 

        –Eh, que encara no som a demà!