dilluns, 21 de desembre de 2015

Lapònia finlandesa (Carme Marquès)

Aquest és un viatge en el passat. Eren els Nadals del 1989. Aleshores teníem el costum de viatjar i ho fèiem de dos a tres cops a l’any. Era la dèria del meu marit, A.C.S. Per costum, sortíem de Barcelona el 27, després de Sant Esteve, i tornàvem passat els Reis.
El vol va sortir de l’aeroport del Prat direcció a Hèlsinki, capital de Finlàndia, a on agafàrem un altre que ens duria a Romaniemi, capital de la Lapònia Finlandesa, situada en el Cercle Polar Àrtic, també ciutat natal del Pare Noel.
Només aterrar unes persones mostrant els nostres noms escrits en un cartell ens reclamaren per dur-nos a l’hotel. La sorpresa va ésser que, abans, ens dugueren a una mena de magatzem on deixant els nostres equipatges, ens indicaren que ens havien de canviar de roba. Els vestits, adients per anar a la neu, de color vermell, com una mena de “granota” embuatats, complementats de mitjons gruixuts, guants, bufandes i botes adequades.
Penseu que d’això fa 26 anys quan el turisme encara no estava ben implantat, i allò eren les beceroles del que avui és un reclam turístic a tot el món. Aleshores tenia l’aspecte d’un magatzem mal endreçat.
Allà mateix va començar la nostra aventura, a fora ens esperaven motos de neu que ens durien a fer un recorregut pels llacs gelats d’una durada de dues hores. Finalitzada la qual vàrem recuperar els nostres vestits i ens dugueren a l’hotel.
En dies successius visitaríem un poblat Sami. Els sami són l’únic poble indígena que existeix a Europa. Viuen de la ramaderia dels rens i els seus vestits són molt acolorits, vistosos i d’un gran valor estètic.
Un altre dia, després de fer un recorregut amb trineu arrossegats per rens, a l’hora de dinar, ens van portar a un restaurant enmig del no rés, que tenia la forma d’un “tipi” gegant, a prendre menjar típic a base de carn de ren. El “tipi” és una construcció circular, els seients de les taules arrapats a la paret deixaven un espai molt ampli al mig.
També vàrem anar a visitar els dominis del Pare Noël abans que es convertís en el reclam turístic actual. Llavors, consistia en un magatzem-tenda molt gran decorat de colors verds i vermells, com si fos una casa finlandesa, abillada per les festes de Nadal, on venien objectes d’artesania, la majoria tallats en fusta o banya de ren. Actualment, vist per Internet, s’ha convertit en un Sta. Claus Village al més pur estil nord-americà, tipus Hollywood.
L’entrada del nou any la vàrem celebrar a l’hotel mateix. En acabar de sopar, ens vam haver de canviar de roba posar l’abric, ja que sortiríem al exterior, on unes grans fogueres il·luminaven la nit. Així ho tenen per costum, celebrant cerimònies ancestrals que consisteixen en dibuixar-se marques al front amb les cendres del foc que han fet damunt la neu. També fonen plom i passant d’un en un llencen una petita porció sobre la neu i de la figura resultant et diuen la sort per l’any nou. Tot plegat, va resultar màgic. La nit, el foc, les estrelles...
Feia molt de temps que no hi pensava en aquest viatge. Gairebé el tenia oblidat, però ara que el rememoro, em sembla sentir sobre el rostre l’aire fresc i tallant d’aquelles contrades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada