dilluns, 20 de febrer del 2017

La incerta glòria de l'instant (Llum)




Són molts els instants que configuren un dia però de tant en tant jo hi sóc i no hi sóc. Me n'he anat. A on? Ahhh?... He viscut un temps fora del temps. He tornat.
De vegades no recordo res. He baixat d'un pla diferent que, per descomptat, no era més baix, perquè em sento millor de com em sento en una situació normal, però no ho sé explicar.
Com si les meves antenes  s'obrissin, com si hagués respirat un aire nou o hagués begut una poció meravellosa que per uns instants m'ha transformat.
Alguna vegada, després, he sentit una percepció de quelcom subtil, eteri, que no podria explicar però que és agradós.
On estava? Què era, això?
Si pogués investigar, anar una altra vegada...
Però ha succeït, no sé com!

La incerta glòria de l'instant fugit (Elisabet Prades)



Va ser gloriós, esplendorós, gairebé inesborrable, l'instant etern d'aquell superb petó que ell em va fer a dins de l'ascensor.
            Cos contra cos, llavis fonent-se en una mateixa boca, una única llengua. No sé quant de temps va durar. En aquell noment sublim, el rellotge es va aturar i l'instant va ser curt i llarg, etern o tan breu...
            Mentre me'l feia, ell em deia que m'estimava, que m'adorava, que em portaria la lluna, que moriria amb mi si jo moria, i jo me'l creia malgrat que m'adonava que ell tan sols em desitjava, que no m'estimava.
            I en aquell mínim instant l'ascensor va ser un capvespre daurat, i una albada nacrada, i tot el mar, i tota la immensitat.
            Em va semblar que tocava el cel, vaig santificar-lo, magnificar-lo, glorificar-lo, el vaig anomenar el millor instant de la meva vida. L'únic instant, el que val tota una vida.
            Com n'anava, d'errada. El que em va semblar un delirium tremens no es va tornar a repetir mai més, va ser un miratge, un estel fugaç, un llamp.
            L'endemà, ell ja no em va buscar. Va ser un altre instant, també amb la seva pròpia glòria, més aviat amb la seva disglòria, però no el meu instant.
            I aquell instant sagrat, de mica en mica es va anar esvaint, allunyant, gairebé desapareixent, i cada vegada que reapareix és més boirós, entelat, desdibuixat, fins que ha esdevingut un reflex gairebé transparent.
            Ara, després d'haver passat el temps, ja no sé ni tan sols si va existir.
            Va ser un instant, com tots els instants, eteri, transparent, fugaç, efímer, i la seva incerta glòria es va esvair.
            I en remembrar-lo en la distància, em pregunto què se’n deu haer fet de la minsa, vençuda, incerta glòria d'aquell instant efímer?

La incerta glòria de l'instant fugit (Montserrat Fortuny)



 La incerta glòria de l'instant fugit…!
 Fugit ben lluny, enllà de la meva pensa!
 On has anat, incerta glòria, que ja no et sé trobar?
 Tan lluny d'aquí, tan lluny de mi…!
 Vull recobrar-te, vull tenir-te una altra volta
 al meu costat, al meu cor, ben dintre meu,
 perquè sense tu, ja no sóc jo…!
 Perquè, sense tu, amor, ja em manca tot!

La incerta glòria de l'instant (Eduard Alonso)


Avui, el Tribunal Atorgador de la Glòria es troba reunit per valorar, i decidir en el seu cas, la idoneïtat per a aquest guardó de la persona, animal o cosa que s'esmenta a continuació:
"LA INCERTA GLÒRIA DE L'INSTANT"
Aquesta sol·licitud de reconeixement només ve suportada per un adjectiu, i el mateix nom de la Glòria. Per tant, aquest Tribunal ha d'ésser prudent, i per tal de no cobrir-se de glòria amb una decisió no fonamentada, és menester que es procuri informació definidora abans de prendre la decisió final, tot seguint els punts següents:
            -PRIMER PUNT: Compareix el Diccionari Essencial de la Llengua Catalana i diu:
   -Instant: Porció de temps brevíssima. No confondre amb "bravíssima" escrita amb "a", que es pronuncia igual.
    -Glòria: Honor, admiració, fama, acordats pel consentiment general a una persona, animal, cosa o etcètera.
    -Incerta: Que no es té la certesa d'una cosa.
            -SEGON PUNT: Ja que el temps és el component bàsic de l'instant, demanem al Diccionari abans citat que ens defineixi el temps.
   -Temps: Bé, les definicions de temps són moltes, llargues, complexes i quasi fosques com un forat negre. Per aquesta raó, aquest Tribunal considera que serà més pràctic i eficaç demanar la presència de diversos experts perquè ens expliquin el temps i l'instant.
            -TERCER PUNT: Aquests experts són el gramàtic, el meteoròleg, el matemàtic, el músic, la capellana, el capellà, la taxista, el cambrer i la ballarina.
            -QUART PUNT: Parla el gramàtic: el temps és la porció determinada de temps en el passat, present i futur.
            -CINQUÈ PUNT: Parla el meteoròleg: estat de l'atmosfera en un lloc i moment determinat.
            -SISÈ PUNT: Parla el músic: el temps és la velocitat d'execució d'una peça musical.
            -SETÈ PUNT: Parla la capellana: l'instant és el moment en què vaig ser ordenada.
            -VUITÈ PUNT: Parla el matemàtic: el temps és la unitat de temps de cada una de les porcions que serveixen per mesurar-lo com les hores, el dia, l'any, etc.
            -NOVÈ PUNT: Parla el cambrer: l'instant és el moment en què fa un tallat per a una clienta jove, bonica, que li somriu.
            -DESÈ PUNT: Parla la taxista: l'instant és el moment en què puja un client a les quatre de la matinada d'una nit freda d'hivern.
            -ONZÈ PUNT: Parla la ballarina: l'instant és el moment en què completa un moviment altament estètic.
            -DOTZÈ PUNT: Parla el capellà: l'instant és el moment en què administra la Comunió.
            -TRETZÈ PUNT: I així podríem continuar, in secula seculorum, pels segles dels segles...
            -CONSIDERACIÓ FINAL: Atès tot el que s'ha exposat anteriorment, hem de concloure que no podem definir de forma clara què és el temps i la seva porció brevíssima, l'instant.
            Opinem que el temps és indefinible i inefable, talment la llum i la mateixa vida.
            Per acabar, aquest Tribunal Atorgador de Glòria decideix afegir el sufix "ània" a la paraula instant i nomenar premiada la sol·licitant: LA INCERTA GLÒRIA INSTANTÀNIA.