"–Zenyor, la llanza no
pazza...!
–Passa-la de cantó.
–Tampoc no pazza , Zenyor...!"
El meu pare em recitava aquests versos quan
jo era petita i em feia riure, em feia molta gràcia això de parlar amb la
“zeta”. Deia que eren d'una obra satírica dedicada al nostre rei Jaume I el
Conqueridor i que tenia ala memòria molts més versos, però que no feien per a
les nenes com jo, perquè el retratava com a conqueridor d'altres coses que no
pas dels territoris dels àrabs. I fins que no vaig anar a treballar no me'n
vaig assabentar perquè el nostre contable, el Joan, sí que els recitava sencers
i, veritablement, eren ben pornogràfics i satírics. Deixaven el nostre Rei com
un faldilletes i malalt de fer tants actes sexuals.
Aquesta era una de les moltes comèdies que
va fer el nostre escriptor, poeta, dramaturg, Frederic Soler i Humbert, més
conegut com a Serafí “Pitarra”.
Els versos que també em recitava el pare i
que també vaig aprendre, eren del drama El ferrer de tall, la història
d'un ferrer que vol defensar sa filla del noble del castell que la vol
conquerir i després abandonar, com fa amb totes:
Esmola que esmola,
fes dagues, daguer,
fes
dagues que passin
les malles d'acer!
També recordo molt La pubilleta, que
me'l sabia de memòria i que no aconseguia recitar-lo sencer perquè em queien
les llàgrimes dels ulls.
Els Jocs Florals, els va guanyar tres
vegades i va ser declarat Mestre en Gai Saber.
Els títols que més recordo són: Les
joies de la Roser, L'esquella de la Torratxa (resposta a La
campana de l’Almudaina, que el tinc, el llibre, que quasi no es pot
mirar de tan vell i que jo, de petita, estava enamorada d'un dels personatges:
Galceran de Tous.)
També recordo
Lo castell dels tres dragons, La rosa blanca, L'apotecari d' Olot, La dida, La creu de la masia...
Frederic Soler va néixer a Barcelona el 9
d'octubre del 1839 i va moir el 4 de juliol del 1895, també a la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada