dilluns, 15 de gener de 2018

Contes petits (Antònia García)











CONTES PETITS - EL NEN CALENDARI

Volia estar enlaire, com el calendari que estava penjat a la paret. I que tots els de casa que el miressin, pensessin: “mira, avui som dijous...” Es va enfilar damunt d'una cadira i va entrar al calendari. Va anar saltant d'un mes a un altre, com si jugués a la xarranca. “Mira, ja som al març...” Però en arribar al desembre, va haver de saltar a dins d'un altre calendari i es va adonar que els braços i les cames ja no li cabien a dins dels mesos. El nen calendari s'havia fet gran.












CONTES PETITS – EL RODET DE FIL

Quan el rodet va ser buit, el van posar en una capsa on hi havia altres rodets també buits. Però els altres eren de cartró i ell era de fusta. Per això, quan la capsa va ser plena i van decidir llençar els rodets, es van adonar que ell era diferent i l'en van treure. El van fer servir per fer una joguina per a un infant. Però el rodet de fusta hauria preferit compartir la sort dels seus companys de cartró.








CONTES PETITS – LA TECLA

Era la tecla del blocatge de les majúscules. Es pensava que era més important que les altres i se les mirava amb altivesa. Però el nen a qui van regalar aquell teclat vell, perquè comencés a practicar, volia que totes les lletres fossin de la mateixa mida. Va eliminar els guions, els apòstrofs, etc., va suprimir totes les lletres majúscules i va ignorar completament aquella tecla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada