dilluns, 29 de gener de 2018

Canvis del clima (Antònia García)


Els canvis en el clima poden ser ocasionats per causes naturals o també poden ser fruit de la intervenció humana. En el primer cas poca cosa hi podem fer. En el segon cas l'experiència i la prudència haurien de fer-nos veure les conseqüències de la nostra actuació sobre la natura per tal de prevenir els possibles efectes nocius que se'n derivin.
Quan penso en canvis climàtics em vénen al cap els comentaris que havien fet, de vegades, les persones grans de la meva família: “Oh, és que, abans, feia més fred!” I explicaven que, abans, al poble nevava gairebé cada hivern i els veïns havien d'obrir pas, d'una casa a l'altra, amb pales, cosa que ja fa temps que no passa. O bé explicaven èpoques de sequera, o de pluges i pedregades. Semblava, doncs, que el clima era una cosa que feia oscil·lacions.
Per curiositat, vaig buscar informació sobre les glaciacions, que jo recordava que n'hi havien hagut quatre, i vaig trobar que n'hi havia hagut més, de menys importància, rigorositat o durada, períodes alternats d'escalfament i refredament, que podien ser ocasionats pels canvis de l'òrbita de la terra, per l'augment o disminució de l'escalfor del sol, segons tingués taques solars o no, per l'erupció de volcans, etc. I vaig trobar una cosa que no coneixia: la Petita Edat de Gel.
Sembla que aquesta Petita Edat de Gel va ser cap a meitat del segle XVII i fins cap a meitat del segle XVIII. En aquella època, la temperatura va baixar. Les geleres van créixer, especialment les dels Alps suïssos. Als hiverns, els rius es van gelar. Recordeu els quadres del pintor flamenc Pieter Brueghel el Jove, amb rius glaçats on la gent patinava? També es va glaçar el Tàmesi. I diverses vegades el riu Ebre. I d'altres rius, canals i estanys.
En aquestes èpoques de més fred es van construir molts pous de glaç en llocs on actualment no hi neva quasi mai. Però ara, que tenim sistemes més moderns per obtenir gel, només són una curiositat cultural.
L'any 1783, el volcà Laki, a Islàndia, va entrar en erupció. Durant vuit mesos va provocar l'emissió de gasos sulfúrics i d'altres menes, mortals per a la població i per als animals i també perjudicials per a les collites. I de retruc, fam i malalties. Hi va haver un canvi en el clima de part d'Europa. I va provocar un augment de les temperatures.
Els desastres ocasionats pel volcà Laki, que van ser per causes naturals, m'han fet pensar en els desastres força recents de resultes de l'activitat de l'home. Penso en l'accident nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, el 26 d'abril de 1986. Hi van morir moltes persones i moltes més van quedar afectades. El núvol i la pluja radioactiva va anar cap a Europa, amb els consegüents estralls sobre la terra. Diuen que els efectes de la contaminació sobre la zona de Txernòbil durarà molts i molts anys.
A meitat de març del 2011, a la central nuclear de Fukushima, al Japó, va ser diferent. Es van ajuntar el terratrèmol i el tsunami que el va seguir, també causes naturals, amb la fallada dels sistemes de refrigeració de material radioactiu. Hi va haver un seguit d'explosions i emissió de radioactivitat a tota la zona, amb uns nivells altíssims. Van haver d'evacuar més de 45.000 persones i qui sap quantes resultaran afectades i, a la llarga, moriran per les radiacions.
Diria que tots ens hem sensibilitzat una mica més pel que fa al canvi climàtic. Sabem que hi ha un forat a la capa d'ozó i que hi ha l'efecte hivernacle. Sabem que si tallem boscos sencers, els núvols i el seu efecte beneficiós, les pluges, aniran cap a d'altres llocs on hi hagi arbres o desapareixeran. Si els gels es fonen augmentarà el nivell del mar i es modificaran les costes. L'aigua dolça, aquest bé tan preuat i tan necessari, serà més escassa. Entre tots hem de procurar no contaminar aquest món amb l'utilització de substàncies perjudicials. Ja que no podem evitar els mals provinents de causes naturals, evitem tant com puguem tots els mals que fem els humans, per tal de gaudir d'aquesta nostra terra, que és qui ens ha donat la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada