dilluns, 17 de novembre del 2014

Camí de la font (Pilar Zabala)


No fa gaire estona que el sol ha sortit del seu amagatall. Tot just ara és a un pam per sobre de les altes muntanyes que protegeixen un indret del Pirineu.
Aquest és el millor moment per sortir a caminar. La frescoreta del matí es deixa sentir agradosa, lluny encara de l'abrusadora calor que ara a l’estiu acostuma a fer al pic del migdia. Amb pas decidit avanço per un caminet que transcorre entre matolls humits i esplèndids arbres de tronc robust. Les seves visibles i extenses arrels em surten al pas com serps monstruoses o aranyes gegants, però tot i així, la seva suggeridora aparença no em produeix cap sobresalt.
Un suau remoreix d’aigua m’acompanya en l’últim tram del camí i m’orienta cap al lloc on s’amaga una font coneguda com “la de les tres donzelles”. En arribar, agraeixo la solitud que envolta l’espai, la seva bellesa i la suau claror que s’escola entre el fullam que la protegeix.
Una bona proporció d’aigua cristal·lina sorgeix de manera abrupta i constant entre les pedres i es precipita impetuosament damunt la bassa que s’ha format al seus peus. En la seva carrera per arribar a l’oceà, l’aigua llisca endavant, absorbint petits rierols, per acabar convertida en un riu prou cabalós.
El desig de ficar-me dins la bassa és massa gran i no el puc reprimir. D’una revolada em trec roba i sabates, ho entaforo tot dins la petita motxilla que duc a l’esquena i d’un salt em capbusso dins l’aigua freda. La sensació de llibertat que experimento és extraordinària, sento que formo part de tot el que m’envolta, la natura, l’aigua, el silenci…
Durant una estona em deixo endur pel corrent metres avall, sense oferir resistència però sense menystenir la seva força. Fulles i petits branquillons suren a prop meu, junts esquivem desnivells, voregem pedres i tot allò que ens representa un obstacle.
Segueixo dins l’aigua fins que la seva fredor m'entumeix els membres. Llavors surto de la llera i reposo agraïda damunt l’herba de la riba mentre la meva roba, estesa a terra, s’eixuga sota l’escalfor del sol. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada