dilluns, 3 de novembre del 2014

Un inspector amb nas (Antònia García)

L'inspector Pere Roure entra al pis. Troba el sergent Martínez al rebedor. Li torna la salutació amb un gest d'impaciència. “Vinga, anem al gra”, pensa. Pregunta si ja ha arribat el forense mentre avança cap al menjador. Veu el cos d'un home estès a terra. “Martínez!” crida, “Dibuixi'm amb guix el perfil de la víctima!” Es gira cap al tècnic que està prenent les empremtes digitals que hi ha als mobles i li fa uns comentaris. Després mana al sergent que faci l'inventari habitual de la vivenda. S'acosta a l'home que està de bocaterrosa, damunt d'un toll de sang que s'escampa des de més amunt del cap fins a la cintura. Observa la posició del cos, la roba, les sabates, les mans, un ganivet de cuina d'uns trenta centímetres de llarg...
L'inspector saluda amb un “Hola, nois!” els dos homes que acaben d'arribar: en Tarrés, el fotògraf i en Sánchez, el forense. Mentre comencen a fer la seva feina, en Pere treu una cigarreta i se la posa als llavis. S'acosta al cos. Una cosa li crida l'atenció. S'hi acosta més i li ensuma els cabells abundosos, llargs i esvalotats. “Quina olor de xampú més estranya”, pensa. Demana al sergent que li passi les anotacions que ja té recollides. Observa el ganivet brut de sang, a tocar del colze de la víctima. És l'arma homicida? L'experiència li ha ensenyat a desconfiar fins del que sembla evident. Torna a ensumar el cap de l'home. Es treu l'encenedor de la butxaca i encén la cigarreta. El forense li comenta que, a primera vista, la ferida del costat produïda pel ganivet no és tan greu com per haver causat la mort.
“Ah...”, murmura en Pere. “La típica arma del crim, de camuflatge, potser...”.
Mentre el seu equip va treballant, l'inspector s'acosta a la porta de la cuina. Tot sembla normal. Una pila de plats bruts amuntegats a la pica, una cassola damunt dels fogons... Sobre una tauleta amb unes estovalles de quadres hi ha un cistell amb unes llesques de pa, un morter amb salsa, unes cabeces d'alls i un setrill. La mà de morter és enfonsada fins a la meitat dins de l'allioli. L'inspector s'hi acosta mentre es posa uns guants per no esborrar cap empremta. Agafa la mà de morter i l'alça una mica per comprovar si la salsa és ben lligada. Pensa en com li agrada, l'allioli, sobretot amb patates al forn i amb xai a la brasa. Llavors observa una part més fosca de salsa enganxada a la punta de l'utensili i mira a dins del morter. Troba que l'allioli del fons és fosc, vermellós...
“Sánchez! Vingui aquí! Miri això!”, exclama tot d'una, aguantant la mà de morter enlaire. “Ah, interessant...”, li diu el forense, després d'haver-ho examinat. “Això lliga amb la ferida que presenta el crani d'aquest desgraciat. Probablement la mort ha estat causada per cops amb la mà de morter”. En Pere torna l'estri al seu lloc i comenta: “Ja m'ha estranyat, ja, aquesta olor dels cabells.”
L'inspector continua supervisant la feina dels seus subordinats. “Només és el principi”, pensa. “Ara haurem de trobar el mòbil del crim i qui l'ha assassinat.”
“Bé, nois!”, diu al seu equip. “Així que hàgiu enllestit, anirem al bar de la cantonada a fer una cervesa i unes tapes!”

Vint minuts més tard, en Pere, amb la carta del menú a les mans, avisa que vinguin a prendre nota de les tapes. “Els recomano unes patates braves amb allioli, que han sortit molt bones!”, els diu el cambrer. L'inspector fa una ganyota al forense, es treu la cigarreta de la boca i contesta: “Avui, no, gràcies!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada