Quant val un cor? (Francesc Blasco)

—Quant val un cor?

Aquesta pregunta li feia en Joan Millonetis, un ric i vell empresari sense gaires escrúpols i  pocs amics, al seu metge personal, en Miquel.

—Depèn —li contestà el doctor—, depèn d’on el treguis i perquè el vulguis. No tot es pot comprar amb diners. No és el mateix un cor físic que un cor emocional; no és el mateix un cor jove que un cor vell; no és el mateix un cor viu que un cor mort; no és el mateix el cor d’un fill que el d’una esposa...

—Doncs jo en vull un de jove i viu per canviar-lo pel meu i a més vull el cor emocional d’un fill. Aconseguiu-me’ls, pagaré el que sigui... —va exigir en Millonetis.

El pobre Miquel va estar hores i dies mirant d’aconseguir el que li demanaven; per internet, als hospitals, a les biblioteques...

Finalment va aconseguir entrar en una llista de transplantament i, “untant” uns quants infermers i metges, en Joan va aconseguir ser dels primers.

—Veus com tot té un preu? —va dir el vell amb el nou cor recent trasplantat—. Ara només em falta el cor d’un fill.

En Miquel va posar anuncis a Internet, demanant joves que volguessin estimar un ric i vell empresari i en 12 hores tenia més de 5.000 candidats. Després de filtrar per edat, domicili i sexe (havia de ser baró), encara li van quedar a prop de 500.

—Mira Joan, tens més de 500 pretendents, i ara què fem? Va preguntar el doctor

—Pregunta, un per un, quants diners volen i tria el que sigui més barat —contestà en Millonetis.

Dit i fet, un cop ordenats el més barat era en Carles Pobretó, un pobre mort de gana que per 5 cèntims estava disposat a qualsevol cosa.

En Joan Millonetis va estar content uns dies, però de seguida va veure que en realitat no havia comprat el cor d’en Carles; en realitat només li havia comprat l’estómac...

Va demanar a en Miquel que li portés el segon de la llista, que li va durar dos dies més i així successivament fins que va haver de reconèixer que NO TOT ES POT COMPRAR AMB DINERS.

Amb la lliçó ben apresa, en Joan Millonetis va canviar el seu comportament i les seves maneres de fer i diu la llegenda que poc abans de morir, a la residència d’avis on va viure els darrers anys, va conèixer i es va enamorar d’una velleta encantadora que tenia un fill i que tots dos el van arribar a estimar...