Mireu, nens, vaig a
explicar-vos un conte que està basat en fets verídics. De fet, jo, el vostre
avi, en sóc el protagonista.
Quan jo era molt jove, vivia feliçment
al bosc amb els meus germans fins que ens van avisar que un llop ferotge
pul·lulava per la zona. Ja sabeu que als llops, una de les coses que més els
agrada és la carn de porquet. El meu germà gran ens va dir, als dos germans,
que ens havíem de construir una casa per
refugiar-nos en cas de necessitat.
Jo vaig pensar que el més ràpid
i senzill seria fer-la de palla, així podria anar a jugar de seguida. Vaig
veure que el meu germà mitjà tallava trossos de fusta i que el gran preparava
pedres i totxanes...
En una tarda la vaig tenir
acabada i vaig poder sortir a jugar el primer. El meu germà mitjà es va afanyar
a acabar de posar les fustes per poder venir a jugar amb mi. Però el meu germà
gran va seguir treballant uns quants dies fins que va tenir la seva casa de
pedra enllestida.
—Ja
veureu el que fa el llop amb les vostres cases —va renyar-nos mentre nosaltres ens
ho passàvem la mar de bé. No li vàrem fer ni cas...
Un dia que passejava
tranquil·lament pel bosc vaig sentir una olor molt forta i en aixecar el cap
vaig veure el llop que venia cap a mi a tota velocitat. Vaig córrer tot el que
em van donar les cames fins arribar a la meva casa i tancar la porta. Llavors
el llop va bufar i bufar fins que la va tirar. Jo vaig sortir, cames ajudeu-me,
pel darrera fins arribar a casa del meu germà mitjà que va tancar la porta
darrera meu.
Al cap d’uns moments va arribar
el llop, va tornar a bufar i bufar fins que la casa també va caure i el meu
germà i jo, tremolant de por, vàrem sortir corrent i cridant, cap a casa del
nostre germà, que en veure’ns venir ens va deixar entrar.
Un cop tancats, vam sentir el
llop que intentava entrar i fer caure la casa, però no se’n sortia. Llavors va
agafar una escala molt llarga i es va enfilar a la teulada. El meu germà gran
ens va dir que ens afanyéssim a posar tota la llenya que poguéssim a la llar de
foc, mentre ell posava una gran olla plena d’aigua. Acte seguit va encendre el
foc i en pocs minuts l’aigua ja bullia.
El llop golafre va davallar per
l'interior de la xemeneia, però va caure sobre l'aigua bullint i es va
escaldar. Va fugir d'allà amb uns terribles udols que se sentiren per tot el
bosc, i es diu que mai més no va voler menjar porquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada