dilluns, 2 de març de 2020

Encontre de dos rondallaires al paradís (Montserrat Fortuny)

Una vegada, caminant per un dels preciosos camins del Paradís, es van trobar els dos millors rondallaires que ha tingut la humanitat. En Giovanni Boccaccio i la Sherezade.
–Oh, Sherezade! Tu sempre tan bonica, tan preciosa...!
–I tu, tan galant com sempre...!
–Què fan, el teu marit, la teva germana...?
–Molt bé, gràcies a Al·là!
–I els nens? Ja deuen ser grans.
–I tant! Ja sóc besàvia...
–I els teus contes? Només mil i un, oi? Em vas guanyar per molts!
–Oh, sí! Tu només cent, però... em vas fer molta competència!
–Sí, i els meus narradors són deu... En canvi, tu sola...
–Sí, al final ja tenia por de barrejar-los i repetir-los...!
–I encara com no se'n va adonar, el rei, de la teva panxa, després de tres embarassos i tres parts..?
–No, ell només pensava en els meus relats i... amb tot allò que ens unia.
–És que no n'hi havia per menys! Els teus contes són preciosos, sobretot els que es van fer més famosos i populars, que tota la humanitat els ha coneguts i les mares els han tramesos als seus fills i ells, els nens i nenes, un cop grans, els han contat també als seus infants.
–Sí, són molt famosos, sobretot el de l'Aladí i el de Simbad...! Però, els teus, mira que posar-los de deu en deu, per ordre d'arguments...!
–Sí, els vaig fer explicar per set noies i tres nois, perquè sempre hi ha més dones a tot arreu.
–És molt interessant això que els expliquin amb tanta emoció, que quan acaba la jornada, tots ploren de pena o de tant de riure, segons l'argument que han seguit. I com és que, anys després de la seva publicació, els volguessis destruir, estripar, cremar...?
–Bé, ja saps que molts són burles contra capellants, bisbes, ermitans, etc. Jo em vaig tornar molt religiós i em sabia greu de la manera que me'n reia!
–Sort que els teus amics t'ho van privar.
–Sí, a ells els agradaven més que a mi mateix.
Hi ha llibres molt bonics amb els teus contes, perquè, a més, hi surten dibuixos molt ben fets i que reflecteixen molt bé totes les situacions.
–Oh, sí! Hi ha portades molt boniques, en colors, i cada conte té els seu dibuix en blanc i negre. Encara que tu tampoc no et pots queixar, perquè Les mil i una nits té llibres de tota mena, per a nens petits en temps de la dictadura i de més explícits en èpoques més liberals.
–Sí, i tant. Hi ha una dona coneguda que en té tres, dels llibres dels meus contes, de tota mida i manera d'explicar. Però, del teu llibre, també en té dos, de diferents formes i maneres...
–Sí, i tant! Ja la conec...! És la que signa avui aquest escrit...!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada