Aquesta nit (Antònia García)

Aquesta nit, ningú no pot agafar el son, mirant de resoldre l'enigma. Hi ha tota la nit de coll. Els estels faran la volta d'un costat a l'altre del firmament. A cada hora, cadascú atribueix noms i més noms al desconegut príncep. Però ningú no encerta com es diu.

Aquesta nit, el secret del seu nom és una roca que no es pot esberlar, un ferro que no es pot doblegar. Mil noms omplen, debades, el pensament de tothom. Aviat cantarà el gall. I encara no se sap el nom d'aquell home.

Aquesta nit algú es juga la vida a cara o creu, perquè si endevinen com s'anomena, tindrà pena de la vida. Aquesta és la condició.

Just a trenc d'alba, el jove misteriós dibuixa amb els llavis el seu nom sobre la boca de la donzella i deixa al seu albir perdre la vida o conservar-la.

Aquesta nit, ningú no ha pogut resoldre l'enigma. Només ella. Només ella sap, ara, com es diu l'home que la té als seus braços. I no gosa dir-ne el nom.

Aquesta nit, el nom secret del príncep no és descobert. Junt amb la vida, ha guanyat l'amor.