dilluns, 9 de març de 2020

"Nessun dorma" (que ningú no dormi) (Montserrat Fortuny)

Turandot, de Puccini. Encara la recordo i m'emociona en la versió de Luciano Pavarotti. Un dia la vaig engegar quan tenia a casa la noia de fer feines, que no l'havia sentida mai, i li va agradar i la va emocionar tant, que va dir que, quan es morís, que en el seu funeral li posessin aquesta música.
Aquesta és l'ària més bonica i més famosa de l'òpera
Representa que el príncep Calaf, després d'haver encertat els tres enigmes que la princesa Turandot posa a tots el seus pretendents, en veure la confusió i el temor de la noia, li diu que si endevina el seu nom, quedarà exempta de la seva promesa i no haurà de casar-se amb ell. Turandot sap la història d'una avantpassada que va ser violada i morta, i la vol venjar... però tots els altres homes són innocents...!
Els tres enigmes són:
1r En la fosca nit, vola un fantasma iridescent. S'alça i desplega les ales damunt la negra i infinita humanitat. Tot el món l'invoca i l'implora, però el fantasma desapareix a l'aurora per a néixer al cor. I cada nit neix i cada dia mor...! És l'ESPERANÇA.
2n Surt com una flama i no és flama. De vegades és deliri. És febre d'ímpetu i d'amor. La inèrcia es torna languidesa. Si es perd o mor, es refreda. Si anheles la conquesta, s'inflama. Té una veu que escoltes palpitant i de l'ocàs és la resplendor més viva...! És la SANG.
3r Gel que t'inflama i amb el teu foc encara es gela més. Càndida i fosca. Si et vol lliure et fa més esclau. Si t'accepta com a esclau, et fa rei... És TURANDOT.
I la princesa Turandot posa en alarma tota la ciutat perquè descobreixin el singular nom, dient que ningú no dormi per a buscar-lo i trobar-lo. Mentrestant, l'esclava del príncep, Lou, s'ha suïcidat per por que l'obliguin a dir el nom del seu amo, de qui està enamorada. I Calaf canta a la princesa aquesta ària, que diu:
Ell:
Que ningú no dormi! Que ningú no dormi! Tu tampoc, princesa!
A la teva freda estança,
mira els estels
que tremolen d'amor i d'esperança...
Però el meu misteri és clos dins meu,
el meu nom ningú no el sabrà!
No, no, sobre la teva boca el diré,
quan la llum resplendirà!
I el meu petó desfarà el silenci
que et fa meva...!
Veus femenines:
El seu nom ningú no el sabrà...
I nosaltres haurem, ai las, de morir, morir!
Ell: Esvaeix-te, oh nit! Tramunteu, estels!
Tramunteu, estels! A l'alba venceré!
Venceré ! Venceré!
I, efectivament, Turandot no descobreix el seu nom i s'ha de casar amb ell. Però passa una cosa i és que l'autor d'aquesta òpera, Puccini, va morir abans d'acabar-la i no se sap com l'hauria finalitzada, ell, i de vegades fan una versió en què la princesa es queda amb el príncep i tots dos feliços i d'altres vegades fan que agafa la seva daga i es suïcida. És que ha de matar tants prínceps...! Es mereix la felicitat...? Però ell l'estima, sobretot...! Jo l'he vista de totes dues maneres i potser m'agrada més que es quedin junts...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada