La bicicleta (Montserrat Fortuny)

La bicicleta! De ben petita me les mirava de lluny, sobretot quan anava a jugar als jardins del passeig de Sant Joan, tan a prop de casa meva, que per allà n'hi havia moltes. Però, a mi que em donessin els cavalls, si no podien ser de debò, que fossin de cartró, potser perquè havia sentit el meu pare parlar de quan va fer el servei, que va ser de cavalleria.

Tenia quatre anys quan va començar la guerra i ni cavalls ni bicicletes ni res! Bombes, avions que es perseguien entre ells al nostre cel, metralladores, pim, pam, pum...! La guerra em va robar la infantesa.

Quan va acabar la contesa i vaig poder tornar als jardinets, als meus set, vuit i nou anys, sí que en veia, corrent amunt i avall, de nens i nenes gaudint de les bicicletes, i un dia vaig voler pujar en una que llogaven i la tieta Remei, que m'acompanyava aquell dia, em va pagar els cèntims que valia un passeig amb la bici que portava unes rodes grosses al darrere, perquè els qui no sabíem muntar a les bicicletes normals n'aprenguéssim sense por de caure.

Vaig fer els primers passos i, com que costava de prémer els peus, havia de fer tota la meva força per a caminar dos metres i vaig tornar a baixar, sense acabar el recorregut i mai més no vaig demanar per a pujar-hi.

En canvi, aquella amiga de qui us vaig parlar a "L'Agenda", la Cèlia, m'explicava que, durant la guerra, havia estat en un poblet de Castelló de la Plana, amb els seus cosins i cosines, i que tots tenien la seva bici i va començar a caminar, primer, i després a córrer, també ella, amb la que bonament li deixaven.

Quina sort! Jo, res de res, com us he dit.

A la meva tieta Gertrudis, una altra germana de la mare, la que va morir ara fa poc, als 102 anys, quan en tenia 80, la va atropellar una bicicleta. La va tirar a terra i es va fer força mal a la cara, als braços i als genolls i l'assegurança del ciclista li va donar 100.000 pessetes, que ella se les va gastar en un viatge a Terra Santa. Em va demanar que l'acompanyés i jo, com que també en tenia ganes, ho vaig fer amb molt de gust.

Ja veieu com d'una bicicleta va sortir un meravellós viatge per a totes dues i jo, a més, vaig fer amistat amb els companys, que encara dura actualment.

Visca la bicicleta!