Més tard, aquell
estri rudimentari es va anar perfeccionant fins a convertir-se en la
bicicleta, com la coneixem ara: la màquina de propulsió humana que
funciona fent força sobre els pedals. No contamina, té un preu
assequible i ocupa poc espai.
La bicicleta es fa
servir tant als pobles i a les ciutats com al camp. Per anar a
treballar. Per anar a passejar. Per fer esport, fins i tot esport de
competició: carreres ciclistes, bicicleta de muntanya... Es fa
servir molt en països del centre d'Europa i també a la Xina i a
l'Índia.
Per als nens petits
és una joguina ideal, que els ajuda a tenir un bon equilibri i a
fer-se forts, sobretot de cames. Després, més grans, la faran
servir per diverses raons: perquè és ecològica, perquè és
saludable, pràctica, i és un mitjà de transport agradable que no
fa soroll.
També cal dir que
és vulnerable. Circulant per les carreteres, sobretot. Els
principals enemics que té, els més perillosos, són els cotxes els
conductors dels quals no respecten les normes de circulació. Pel que
fa a les ciutats, d'un temps ençà s'hi han fet molts carrils per a
les bicicletes. Està bé perquè els ciclistes van més segurs. Els
vianants, en canvi, han d'anar molt amb compte quan travessen aquests
carrils perquè, silencioses com són, es poden trobar que una
bicicleta se'ls tira a sobre i totes dues persones poden prendre
força mal.
Però tret d'això,
només es poden dir alabances, de les bicicletes. I si no se'n té
una de veritat, sempre hi ha el recurs d'instal·lar-ne una
d'estàtica a casa, en una habitació o sala ben ventilada, i dedicar
una estona cada dia a pedalar, amb els ulls tancats, inspirant l'aire
que arriba del celobert o del carrer, imaginant que és el vent que
ve dels boscos. Fins i tot en aquest cas, la bicicleta pot ser un
instrument útil per al cos i per a la ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada