Hola, sóc la Nina...! (Montserrat Fortuny)

Em desperto la primera, tothom dorm encara. Per sort, som a l’estiu i dormo al pati i puc anar a fer “pis” en aquell racó i no he d’esperar que m’obrin, com a l’hivern, que de vegades faig esforços perquè no se m’escapi.

   D'ells, la primera a llevar-se és la mare, la que ha anat a dormir més tard. És que té poca son...? O és que té més feina...?

    No para en tot el dia: que si escombra, que si frega, que si cuina, que si renta, que si planxa...

    El segon és el pare, que corre a la dutxa i a esmorzar. Jo sempre em poso al seu costat, fent cara de bona nena, i sempre cau alguna coseta per a mi, que val més que aquella “cosa de bona marca, per a gossos”, que els sembla que ens agrada, però que només ho mengem per a matar la gana.

    Quan es lleven els nens ja s’ha acabat la tranquil·litat. La nena gran, la Mariona, em vol a la falda. A l'hivern molt bé, però ara passo molta calor. I també en passo quan em vol “disfressar”, que diu ella, i em posa tot de roba de coloraines i diu que sóc molt maca, però jo estic més contenta lluint el meu pèl daurat amb taques blanques.

    El nen, el Toni, només vol jugar a pilota i me la tira i me la tira, sense parar, i vol que jo li retorni portant-la a la boca, uix...!

    La més petita, l’Alba, se m’asseu a sobre i m’estira les orelles i jo li faig: “Bup, bup”, per a espantar-la, però no hi ha res que l’espanti.

    El dia que s'ho passen més bé tots tres és quan em banyen i jo sempre m’hi resisteixo, sobretot a l’hivern, que em fa molta mandra que em mullin. Només se m’escapa el riure quan m’estarrufo i els mullo a tots: He, he, he...!

    Quan se’n van a l’escola, quin descans...! Però a l’estiu no n’hi ha, d’escola. Però, vaja, també m’agrada anar a la platja, a la platja per a gossos, encara que m’agrada més estar amb els nens prenent el sol i sóc esquerpa amb els gossos desconeguts.

    A l’hivern, de vegades estic a casa només amb la iaia, que és velleta però molt maca i va sempre ben pentinada, amb el monyo blanc i amb la bata negra amb llunes blanques. També li agrada fer ganxet i mitja i llegir. Llegeix molt i de vegades riu tota sola i de vegades plora, segons què diu el llibre. És una ximpleria, això de plorar pels papers escrits, oi?