La capsa de suro (Antònia García)

Havíem vist a casa nostra i a casa dels avis diversos objectes de suro: marcs, taps, casetes pels pessebres, estalvis per a la taula... El suro també es feia servir per a protegir les parets del fred exterior i de la humitat. Però els taps, sobretot, eren els objectes més coneguts i més utilitzats. Taps de les ampolles de vi i de xampany. No hi ha res millor per a aquestes begudes i és senyal de qualitat del producte. Taps dels setrills. Taps pels pots de mel, pels pots de les anxoves i de les olives. Taps reciclats per a les estoretes del bany i per a les cortines de l'eixida...

Però a nosaltres el que més ens agradava era la capsa de suro amb la tapa pintada que representava un paisatge de muntanya. Aquella capsa estava guardada al prestatge de l'armari de l'àvia. De vegades, quan l'anàvem a veure, obria l'armari davant nostre per agafar qualsevol cosa i els ulls se'ns n'anaven cap a la capsa de suro. Demanàvem a l'àvia que ens deixés veure el que hi havia a dins. Ella, tota misteriosa, ens deia que només obriria la capsa quan hi hagués lluna plena. Així que esperàvem amb candeletes que arribés aquella nit.

L'àvia, en aquelles ocasions, ens feia seure al costat del llit, treia la capsa de l'armari i l'obria amb delicadesa, davant dels nostres ulls encuriosits. Aleshores, ens deixava agafar i mirar tots els petits secrets de la capsa: uns ventalls antics, una bossa amb les trenes rosses lligades amb un llaç, els braçalets i un penjoll que duia el dia del seu casament, el rellotge de l'avi i les cartes que li havia enviat quan va anar a la guerra...

A la capsa, sempre hi havia també alguna cosa per a nosaltres: unes bossetes de caramels, uns cromos, uns mocadors fets per ella, estampes amb dibuixos exòtics... Cada vegada era una cosa diferent, i això ens mantenia l'interès per veure-ho i per tenir-ho.

Després, l'àvia tornava a guardar els seus tresors a la capsa de suro, la tancava a l'armari i nosaltres, amb els nostres petits trofeus, l'acompanyàvem al balancí i li demanàvem que ens expliqués coses de quan era jove. I no ens feia res que ja ens ho hagués explicat moltes vegades, perquè l'àvia tenia la gràcia d'introduir sempre algun detall diferent a les seves històries, igual que afegia els petits obsequis per a nosaltres, sempre diferents, a la capsa de suro.