Jo els he vist per la Rambla, als voltants
de la Sagrada Família, per la Pedrera, el Parc Güell, ben cuirassats amb els seus
drapets blancs... Molt bé.
Però també n’he vist així d’armats a
Montserrat. Allà “on el cel és més blau...”!
Jo, a Montserrat, he vist la Lluna més
grossa i més lluent que en altres cels; la Via Làctia més lluminosa, Mart i
Venus més resplendents, ara, encara en l’actualitat.
Encara recordo com, al balcó de casa, quan
jo tenia vuit o nou anys, el meu pare em feia mirar el cel les nits més clares
i serenes d’estiu i m’indicava on era l’Óssa Menor, amb l’Estrella Polar, l’estrella
més rutilant i grossa. L’Óssa Menor té forma de carro o de cullerot, amb les
set estrelles que el formen, un carro petit, perquè el més gros és el de l’Óssa
Major, invisible des del nostre cel.
Ara, encara que la nit sigui molt clara,
ni senyals de constel·lacions! És per culpa de l’atmosfera espessa que ens
envolta, a causa de la contaminació que sofrim.
I no és solament això, també diuen que els
gels polars s’estan fonent, que hi ha icebergs que van a la deriva.
Diuen que el nivell de l’aigua del mar va
pujant, que arribarà el dia que les ciutats i pobles de la vora del mar
desapareixeran... Encara que no ho veurem nosaltres ni els nostres fills ni
néts, però arribarà un dia...!
Què hi podem fer nosaltres...?
Com podem educar els nostres
descendents...?
Desapareixerà la humanitat del planeta
Terra algun dia...?
La vida animal, la vegetal...?
Hi deu haver pel firmament planetes que
han estat com el nostre i que ara són erms...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada