dilluns, 11 de desembre de 2017

Espectacle de circ (Antònia García)


El circ és ple com un ou. L'espectacle és a punt de començar. El director surt al mig de la pista principal, saluda el públic i li anuncia els diferents números que el circ té preparats. El primer número és a càrrec de l'elefant i la seva cria. L'elefant, després d'un passeig per la pista amb l'elefantet enganxat a la seva cua, s'enfila a la grossa teranyina que penja de la cúpula, agafa la cria a coll i comença a gronxar-se. D'un en un, s'hi van afegint més elefants, un damunt de l'altre, fins que ja no n'hi caben més. La teranyina ha resistit! Grans aplaudiments del públic.
El segon número és el meu. Sóc el lleó domador de pallassos, trapezistes i malabaristes. Van entrant tots en una cleda situada al mig de la pista lateral. A continuació entro jo i faig uns quants grunys i moviments de cap, estufant la crinera. Els faig sortir de la cleda i, agafant-los amb la boca pel clatell, els vaig transportant a la pista central. Tots en fila índia, els faig passar per dins d'un cèrcol de foc, al compàs d'una música. Si algú se'm vol escapar, l'empenyo amb la pota i li faig un esbufec per convèncer-lo.
Després trio els malabaristes i els faig demostrar les seves habilitats amb les bitlles, les cadires, els gossos bípedes i els hipopòtams. Hop! Aquest últim joc malabar té molt de mèrit perquè els hipopòtams pesen molt i he de fer un fort rugit perquè es decideixin a llançar-los enlaire, hop! i entomar-los. Si ho fan bé, com a premi dono un terròs de sucre als malabaristes i una carabassa confitada als hipopòtams.
Llavors faig passar els pallassos a l'altra pista i els faig pujar als tamborets, amb suavitat de moviments i uns quants miols. Es fa el silenci. S'inicia un redoble de tambors, ram pataplam!, que va augmentant d'intensitat. Un pallasso darrere l'altre, els faig obrir la boca i miro de ficar-hi el cap. Aconsegueixo que els nassos vermells dels pallassos s'inflin com si fossin globus aerostàtics i això els fa volar mentre els uns toquen el violí i els altres, nyigo-nyigo, la cornamusa. Acabada la música, aterren sobre el meu cap i llisquen seguint-me l'espinada i la cua fins a terra. Expliquen tres acudits, fan uns jocs de màgia i jo em barrejo entre els petits del públic i els reparteixo caramels.
Després faig entrar els trapezistes i a còpia de rugits, groouuu...!, d'obrir bé la boca i d'ensenyar-los els llargs ullals, els faig pujar als trapezis i jo al seu darrere. Comencem amb gronxades i passades més senzilles, banzim-banzam, banzim, banzam..., i anem augmentant la dificultat dels salts. Torna a sonar el tambor a cada salt fins que arriba el més espectacular de tots: amb dos trapezistes arrapats a la crinera, un altre penjat de la cua, els altres agafats a les corretges del meu arnès i l'últim fent el pi sobre el meu cap, fem el triple salt mortal, aaahhh...! mentre el públic s'aguanta la respiració i el cor se'ls accelera com un cotxe de carreres. Patom, patom, patom...! Aconseguit! Visca! Hem pogut agafar-nos a temps als trapezistes que estaven amatents al perillós salt. Cadascú s'ha agafat on ha pogut: als peus, a les orelles, al nas... Jo m'aferro, amb les quatre potes alhora, al cinturó del trapezista que m'espera! Fantàstic! El públic es posa dempeus, amb grans aplaudiments! I és que el meu número és l'estrella de l'espectacle.
Per acabar, es fan els números dels cargols gegants ensinistrats i de les noies increïbles que es pleguen com si fossin de paper fins a posar-se a dintre de la seva pròpia butxaca. I l'espectacle es considera acabat amb gran satisfacció de tothom.
El circ es va buidant i els meus companys i jo ens n'anem cap a les rulots que ens fan de casa. Ja hem fet la nostra feina i ens hem guanyat un bon descans. Després d'una dutxa col·lectiva i d'un assecat com els que es fa per als automòbils, ens arriba la teca. A mi, que sóc vegetarià, m'ha tocat una gran olla de verdures amb salsa d'espècies que hi canten els àngels! Només de veure-ho, ja em llepo els bigotis! Després, a jóc. Honc... Ronc, ronnnc...! I demà al matí, a practicar i practicar, de cara a l'espectacle de la tarda. Cal estar sempre en forma. Aquesta és la vida habitual del circ. I és la meva vida. M'estimo el circ. Però alguna vegada enyoro els pocs anys que vaig viure a la sabana, amb els meus germans. És l'única recança que tinc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada