El llop (Llum)

–Ufrrfrr... Fa fred. Aquí, a dins de la cova, s’hi està bé. Es nota l’escalfor que surt dels nassos i de les boques dels amics en aquest lloc. S’hi està bé però l’estómac em demana. Sortiré a cercar menges.

M’espavilo, m’estirooo, uufff. Quan torni aquí, el lloc estarà calent. Sembla que fem torns, en llevar-nos. Cadascú té gana en diferents moments.

Jo en tinc ara i surto.

–Uffffppp, a fora l’atmosfera està neta, el dia molt clar i molt fred. No ho noto gaire perquè porto un pèl molt espès a l’hivern, però el nas sí que se’m queda gelat.

Ffff. No sé per on anar. Bbnnnn. Tot blanccc, ja veig que es mou quelcom per allà. De pressa salto i no s’escapa, jaaa el tinc! Crash, crashhh, crashh, té bona sang i els ossos són tendres i saborosos, i les plomes, incòmodes. Purrr, purrrf. Poca cosa! Per aquuest forat hi pot haverrr, no bbbb ensumo res, és buit. Vaig a creuar, que hi ha molts arbres i segur que trobo algú que surt i cau.

–Eiii! On vas, lloba vella? Tens gana?

–No gaire, però m’és igual. Me’n vaig ja, lluny. Ja m’ha arribat el temps. Que ho passis bé. Si veig quelcom, ulularé, tinc ja poca veu, així que estigues atent. Sempre surten a menjar com nosaltres.

–Val, que sigui curt el viatge.

–Fprff.

(Era una bona lloba. Va tenir molts petits i els va cuidar molt bé. Ara ja s’ha fet molt gran i se’n va.)

Òndia, aquell que corre per allà, em poso a estirar cames i surto volant. Et veig, ufffff, no te m’escapes. Seràs un bon dinar. Nyammmm, no és vell, és calent tot el que surt de tu. Nyyyy, tens molt bon gust. He tingut sort de trobar-te, saps? Gràcies, perquè en podré portar també als petits i menjaran diferent.

Vaig a bon pas per arribar i perquè ningú no em vegi, que voldrien prendre-me’l perquè el porto entre les dents.

Ja hi sóc. Aquests petits dormen a tota hora però ara s’estan mossegant, s’ataquen, salten, roden per terra. És un joc quan som petits, però així aprenem a defensar-nos, a atacar, a estar a l’aguait i a tenir reflexos per quan a fora apareguin els més grans i estiguem en perill.

–Eihh. Voleu menjar? Pareu.

Els llepo per tranquil·litzar-los. La lloba no hi és, se’n deu haver anat a fora. Els dono el tros, l’ensumen i comencen a mossegar, es taquen de sang.

Estan tan guapos! Seran forts i valents, de grans. N’estic orgullós.

–Si teniu més gana, aneu a la mare, que ara tornarà. Demà us en portaré més.

Em caragolo al costat d’uns cossos calents que dormen i descansaré amb l’escalfor. Que bé que s’està amb la panxa plena!

–Hugggffb, em fan mal les cames, després de tanta estona de tenir-les plegades. Me’n vaig a fora a fer un tomb a veure si cau quelcom. Ehh, un petit es desperta i ve cap a mi.

–Vine al meu costat, que farem una volta.

Es posa content i sortim saltironant.

El cel és molt negre i té estels i la neu encara és més blanca. Va bé, el vent suau i fred. Sembla que porta vida. La lluna és plena i m’atrau molt, l’estaria mirant tota la nit.

–Mira, fill, això que veus allà dalt tan brillant es diu lluna i és amiga nostra. Saps què? Li cantarem plegats per saludar-la i que es posi contenta. Fes el que jo faci. Fixa-t'hi.

–Papa, jo no sé cantar.

–Ja ho sé, jo te n’ensenyo. Mira, obre la gola, amaga la llengua i posa el morro cap endavant. Va, imita’m, i ara a cridar, així: UUUUUUUUUHH! Apa, prova-ho ara tu.

–UUUU.

–Va, posa-li ganes! Prova-ho una altra vegada.

–Uuuuu.

–Va, una mica millor.

–Papa, millor que ho facis tu sol i jo n’aprenc!

– UUUUHHUUHHHHHUUUUHHHHHHH!

–Que llarg i bonic! Papa, tinc gana, anem a menjar.

–Què, per avui ja s’ha acabat? Demà sortirem una altra vegada i ho repetirem perquè n’aprenguis. És molt divertit. Escolta... Sents com canten, els altres?

–Sí, de lluny n’hi ha més. Tinc gana, papa, anemmmmm.

– Anem. A veure quant triguem a trobar un company despert i que es deixi agafar. Estigues atent i si veus que quelcom es mou, avisa’m.

–Val, papa, però mengemmm.