A
tu, Natura, t’agraeixo: el
Mar i el Cel, els peixos i les aus, aliments primers que nodreixen boques
humanes.
Gràcies,
Terra que suportes pesos infinits,
plens d’ignomínia, abocadors mal pudents d’ignoràncies que pol·lucionen.
A
vosaltres, Aires plens de fums i
partícules enverinades, us suplico compassió.
Aigües pestilents, saltarines, fluents,
potables o no, salades i dolces, sanadores manipulades, en vapor, líquid o gel,
que ompliu organismes, assaciadores de set, no tingudes en compte, menyspreades,
embrutides, invoco la vostra comprensió davant la ignorància humana.
Foc, regenerador
de terres, que cremes entranyes d’ecosistemes, que et nodreixes de propietats i
falses pertinences; altres vegades encisador, jugues en les llars i omples d’escalfor
estances fredes, t’imploro i et demano que escoltis les veus d’innocents
creatures que et respecten i admiren.
Planeta
Món que habito: escolta, oblida, perdona, dilueix en el teu magma els greuges
continuats que els humans adormits, ignorants i inconscients t’infligeixen a
tothora.
Ajuda’ns, una vegada més, i continua mostrant-nos les belleses amb què ens
envoltes i que encara no sabem apreciar.
Jo
t’agraeixo que m’hagis deixat venir aquí a viure. Accepta el meu Amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada